Serrat de les Cabrasses
Sant Agustí de Lluçanès

    Osona
    Sector oest del terme municipal
    Emplaçament
    Delimita a l'oest la meitat nord del terme municipal

    Coordenades:

    42.08566
    2.10599
    426059
    4659674
    Número de fitxa
    08195-75
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    El camí que segueix la carena no està senyalitzat i s'han de creuar nombrosos filats elèctrics del bestiar sense porta.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Propietaris diversos
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    El serrat de les Cabrasses està situat a l'extrem oest del terme municipal ja que la seva carena és el límit natural entre el terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès i el de Lluçà. El límit sud del serrat és prop del trencant de la masia de Vinyes Grosses, just a sobre de la Ramada Encantada, i el límit nord el trobem pràcticament a l'altura del pantà de Sant Agustí de Lluçanès.
    El serrat de les Cabrasses segueix una alineació nord-sud i, tot i no tenir un relleu gaire abrupte, té diversos punts que sobrepassen els 900 metres, encara que la diferència d'altura amb la resta de la carena no és massa gran. En diversos d'aquests punts elevats de la carena s'hi poden observar formacions rocoses que generen miradors naturals del Lluçanès. Des d'aquests miradors naturals es pot observar a l'est tota la meitat nord del terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès, en especial el nucli històric de Sant Agustí, el massís dels Munts i l'hostal del Vilar, i diversos cims del Prepirineu i del Pirineu oriental. Cap a l'oest es pot observar en primer terme el Lluçanès nord i oest, més enllà el pre-Pirineu berguedà dominat pel Pedraforca, alguns cims del Pirineu i el massís de Montserrat cap al sud.
    Dos pistes forestals voregen el serrat a banda i banda. El que passa per terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès comunica la carretera BV-4341 amb les masies de Vinyes Grosses, Comarmada i el pantà de Sant Agustí de Lluçanès. La que passa per l'altre costat i en terme municipal de Lluçà surt del mateix lloc però es desvia a mà esquerra a l'inici del serrat de les Cabrasses fins la masia de Pujals, en terme municipal de Lluçà. Tanmateix, el camí més interessant és el que passa per la carena, tot i que es tracta d'un camí de bosc que en algunes parts es perd i en altres el pas es dificultós.
    Es tracta d'una zona dominada geològicament per margues, amb boscos principalment de pins, barrejats amb roures i alguna blada i un sotabosc dominat majoritàriament per boixos. El bosc es considera madur ja que no se n'ha fet una explotació abusiva permetent que es regeneri naturalment. Per aquesta raó el Consorci del Lluçanès ha realitzat una proposta d'ordenació del sòl no urbanitzable en la que el serrat de les Cabrasses hi apareix com a sòl de protecció natural paisatgística.

    Al llarg de la carena hi han diverses fites de terme, la majoria antigues però algunes substituïdes per noves de formigó, que delimiten les finques de les masies de Sant Agustí de Lluçanès i les de Lluçà. La majoria d'aquestes fites tenen el nom de la masia gravat a la pedra en el costat que correspon i fins i tot trobem una fita triangular en la que apareixen els noms gravats de les tres masies que termenegen en aquest punt.

    Segons fonts orals, es va lliurar una aferrissada lluita en el serrat de les Cabrasses els últims dies de la Guerra Civil. Les tropes republicanes estaven emplaçades al serrat retenint l'avanç de les tropes nacionals fins que aquestes les van acorralar en alguns dels punts més elevats del serrat. En un d'aquests punts s'hi conserva, segons les fonts, una possible fossa comuna i una roca on s'hi havien afusellat soldats, d'on es van extreure casquets de bala.
    També segons fonts orals, es va assetjar el nucli de l'Alou i diverses masies des de la carena del serrat de les Cabrasses i des del cim del bac de l'Alou.

    AADD. Criteris d'ordenació del territori i paisatge del Lluçanès, Consorci per a la promoció dels municipis del Lluçanès, 2005