La finca, formada per la casa i el jardí, està delimitada per una tanca d’obra, on hi ha la porta d’accés al recinte. A banda i banda d’aquesta porta d’accés, hi ha dos plafons de ceràmica que indiquen el nom de la casa “Serradet de Sant Antoni” amb lletres blaves sobre fons blanc.
El conjunt està ubicat en una elevació de terreny, a la part alta de la qual, s’hi situa la casa. A l’edifici principal s’hi arriba a través d’una escalinata que discorre a banda i banda d’una font amb un estany, on hi ha un plafó ceràmic signat per L. Bru (vegeu la fitxa 08171 - 185 per la descripció d’aquest element).
La casa es va construir durant la segona meitat de la dècada dels anys 40 del segle XX, seguint l’estructura característica de les masies. Es tracta d’un edifici de planta basilical que consta de planta baixa, pis i golfes. Al laterals s’hi han adossat dos volums de dos pisos amb galeries d’arcs rebaixats.
La façana principal està distribuïda amb un cos central, més elevat que els laterals i cobert amb una teulada de teula àrab a dues aigües, i els cossos laterals coberts amb una teulada de teula àrab a un vessant. Tant les diferents obertures, com la part baixa i els laterals de la façana, estan emmarcats amb pedra bisellada.
La planta baixa està centrada per un portal i dues finestres obertes en arc de mig punt, disposades simètricament. El primer pis és centrat per un balcó i dues finestres rectangulars a banda i banda. A la llinda del balcó s’hi observa la inscripció: “Lluís Valeri 1948”. Al centre de les golfes hi ha tres arcs arrenglerats sostinguts per pilastres i dues petites obertures rectangulars a cada costat. A la part superior de la façana, just per damunt dels tres arcs arrenglerats, hi ha un petit òcul cec. L’acabat de la façana és arrebossat.
Cal destacar el plafó de rajola decorativa situat per damunt del balcó del primer pis. Es tracta d’una representació de Sant Antoni de Pàdua, representat tonsurat i amb l’hàbit de monjo franciscà, que sosté amb una mà el lliri i amb l’altra, el nen Jesús.
