El jaciment es troba a la serra de can Valls, a la riba dreta de la riera de Caldes.
En el Museu Parroquial hi ha diversos materials arqueològics procedents d'aquest indret, dels que es desconeixen l'autor i anys de les troballes. Foren localitzats als marges del camí, a mig pendent, a la vora dels camps de conreu, a prop d'una gran alzina isolada al cim del turó. Es té notícia de que s'han perdut escultures femenines de marbre, de les que només en queda el dit d'una d'elles. Al museu es troben exposades grans gerres amb nanses de llengüeta i vora decorada, fragments de ceràmica romana (sigil·lada clara), i l'esmentat dit de marbre.
Subirana, l'any 1968, hi va poder veure les estructures d'un dipòsit que són les que avui han desaparegut. Segons les seves descripcions era circular i de pedra amb les següents mides: 70 cm d'amplada, 43 cm de fondària i 53 cm d'alçada. També va recollir restes de dolia.
Enric Puch i Ruth Ortonoves van fer unes prospeccions i van recollir ceràmica ibèrica no decorada de pasta tipus "sandvitx", campaniana B, fragments d'àmfora greco-itàlica, parets fines, sigil·lada hispànica, tegulae i pivots d'àmfora. No s'hi trobaren estructures. Possiblement es tracta d'un jaciment d'època republicana (segles II-I aC) fins al segle II dC.
L'any 1989, les excavacions dirigides per Eulàlia Barrasetas van permetre documentar diverses estructures i materials procedents d'una vil·la romana, amb una cronologia dels segles I-III dC.
Amb motiu del projecte d'urbanització de la serra de can Riera-polígon II, l'any 2005, es va realitzar una intervenció preventiva a la zona afectada. Es van documentar sitges amb farciments de ceràmica comuna i africana i terra sigil·lada, i restes de murs. Al fons d'una de les sitges es va trobar una moneda de bronze de l'emperador Claudi, datada entre l'any 41-42 dC, pel que es pot establir l'amortització de les sitges entre els segles II-III dC.
D'acord amb el registre global conegut, la vil·la s'estructuraria en torn a una zona d'hàbitat central amb diverses instal·lacions, amb un camp de sitges situat al sector oest i un altre de dolies emplaçat a la part est.
L'estat actual del jaciment no és gaire bo, ja que la terra remoguda dels camps arriba a una cota inferior de la de les troballes a causa de la maquinària agrícola moderna.
Tanmateix, és possible que les restes s'estenguin per l'espai circumdant i l'entorn immediat, tenint en compte, a partir dels paral·lels coneguts, l'extensió i la dispersió que presenten aquests jaciments tipus vil·la romana i camps de sitges.
