Serps que mamen de les ovelles
Sant Salvador de Guardiola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
En un article del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages de l'any 1928 on es recullen diverses tradicions orals relacionades amb serps i l'alletament de les dones s'hi inclou un relat similar que, en aquest cas, té com a "víctimes" les ovelles d'un ramat. Diu així: "En l'any 1902, en el pla de roques de l'hostal de Coll d'Arbós de Guardiola, hi havia parat un remat molt gros que venia de pasturar per la muntanya. Un dels pastors havia tallat la llengua a una serp blanca de set pams i li treia el greix que portava, que per cert en tenia molt. En preguntar-li on l'havia morta i què en volia fer de la llengua i del greix, va respondre: la serp l'he morta allà quan mamava d'una ovella, que em va senyalar, i feia dies que seguia el remat: el greix el guardo per remei de molts mals i la llengua servei per a penjar-la al coll de les criatures que mamen i amb això no els costa de treure el dentat. La llengua de la serp les dones me la paguen a cinc pessetes i així és que val la pena que la guardi. En acabar aquest enraonament, continuà la conversa sobre diferents casos que havia vist com les serps bevien la llet de les ovelles, cabres i fins de les vaques (J.G., 1928: 252)".
És interessant constatar com, a començaments de segle XX, aquestes tradicions relacionades amb serps són plenament vigents, com també ho són els múltiples usos remeiers que es donava a les diferents parts d'aquest rèptil.
Bibliografia
Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola.
J.G. (1928). "Folklore Comarcal. III supersticions", Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 125 (desembre, 1928), p. 252.