Sarcòfag del bisbe Pere de Planella
Moià

    Moianès
    Casc urbà - Capella del Santíssim Sagrament de l'Església de Santa Maria
    Emplaçament
    A la capella del Santíssim Sagrament o també anomenada dels Planella.

    Coordenades:

    41.84936
    2.12381
    427265
    4633422
    Número de fitxa
    08138 - 246
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Medieval
    Gòtic
    Renaixement
    Segle
    XIV
    Any
    1385
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada accessible
    Bisbat de Vic - c. Santa Maria núm. 1 08500 Vic
    Autoria de la fitxa
    Cristina Casinos

    Sarcòfag de gres de forma rectangular i amb coberta troncopiramidal amb la superfície lleugerament còncava d'1,60 x 0,92 m, amb una profunditat d'uns 47 cm. Està decorat amb baix relleu policromat amb colors blau, vermell, groc i també amb pa d'or. La paret frontal del sepulcre es distribueix en traceries gòtiques: 4 arcs apuntats a banda i banda amb rosasses i la representació del que sembla un lleó amb la boca oberta a la base de cada parella d'arcs. A la banda central de la cara de la tomba hi ha un arc ogival trilobulat d'on emergeixen dos àngels amb ales portant l'escut dels Planella, un llenguado mirant a l'oest. Als carcanyols dels arcs a la zona superior hi ha motius vegetals. La capa pictòrica es troba en bastant bones condicions. Als laterals de la tomba es repeteix l'escena dels àngels amb ales portant l'escut sota l'arc trilobulat. L'altre costat de la tomba no es pot observar ja que el sepulcre està empotrat pràcticament a la fornícula de la capella del Santíssim. L'ascensió de l'ànima és representada a la coberta del sepulcre, dos àngels sostenen una tela on es situen dues ànimes que oren. A sobre dels àngels hi ha un motiu vegetal, rosetó o lluna. Se suposa que a l'altra banda de la tomba hi ha la mateixa imatge. La forma piramidal s'acaba amb la petita base d'una creu, està trencada i enganxada per la part inferior, on hi ha un Crist crucificat també policromat La tomba descansa sobre unes mènsules amb forma de lleó ajagut en actitud de repòs. Les escultures estan totalment policromades i tenen detalls encara conservats. A banda i banda del sepulcre, i no molt simètricament, es troben quatre escuts d'armes en pedra gres, de la família Planella en el que és representat un peix, un llenguado, en l'escut ogival amb una faixa central de forma horitzontal. S'observa alguna resta de policromia en un dels superiors.

    És estrany que n'hi hagi dues ànimes representades quan en principi només hi havia una persona enterrada. Això permet pensar que pot ser el Bisbe Planella no va ser enterrat en aquest sarcòfag, com popularment es diu. Seria molt interessant l'estudi i la seva intervenció ja que és un dels pocs exemples d'escultura gòtica policromada

    La família Planella comença a agafar importància a la vila durant el s. XIV en afers de negocis tèxtils i adquirint propietats. Els Planella eren senyors comtals, guerrers i eclesiàstics que van tenir domini senyorial de la vila de Moià fins a l'any 1501. Pere de Planella va néixer a Moià en una data indeterminada i va morir a Barcelona l'any 1385. Al questionari Zamora de l'any 1789 es confirma el coneixement que tenia la gent de l'existència de les cendres de l'anomenat "Pedro de Planella" en una "primorosa urna". Va destacar dels Planella com a eclesiàstic i el seu primer càrrec important va ser el de canonge de la seu de Mallorca, l'any 1361 va ser nomenat bisbe d'Elna al Rosselló. A Barcelona va fer construir la càtedra episcopal del cor de la catedral i va consagrar la basílica de Santa Maria del Mar.

    AD(1969); " Último documento sobre Moyá hallado y trascrito per el P. Picanyol. Cuestionario Zamora ". Pàg. 274. Modilianum, Octubre. Galobart i Soler, J (1993); L'església de Moià i els seus constructors(1673-1749). Pàg. 70-74. Modilianum núm. 8-9. Moià. Homs i Forcada, A (2003); Inventari del Bisbat de Vic. Fitxa núm. BdV 0002888.00, Fitxa núm. BdV 0002888.04, Fitxa núm. BdV 0002888.05 Vic. Vic. Martos i Moreno, E (2003); Inventari del Bisbat de Vic. Fitxa núm. BdV 0002888.01, Fitxa núm. BdV 0002888.02, Fitxa núm. BdV 0002888.03 Vic. Vic. Masalles i Rivera, A(2007), font oral. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. Pàg. 23-55. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa