Sarcòfag de Sant Pere de Casserres
Casserres

    Berguedà
    Museu Nacional d'Art de Catalunya
    545

    Coordenades:

    42.02757
    1.85379
    405114
    4653473
    Número de fitxa
    08049 - 62
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Medieval
    Romànic
    Segle
    XII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal i física
    Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català
    Accés
    Restringit
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Museu Nacional d'Art de Catalunya. Palau Nacional - Parc de Montjuïc - 08038 Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Sarcòfag d'època romànica format pel vas i la tapa. És de pedra i fa 1'10 x 0'52 x 0'75 m. Amb la tapa de secció plana i les arestes superiors fent xamfrà. El vas, on anava dipositat el cos, té una decoració incisa, amb modelat molt escàs, on s'observa a la part superior central una creu llatina potençada , flanquejada per dues estrelles de sis puntes inscrites en un cercle i, als costats, un castell amb portal als baixos i quatre torres a la part de dalt, juxtaposades, cadascuna amb dos merlets, o bé quatre merlets bipartits. La part inferior està erosionada i, per tant, s'ha perdut la decoració.
    X. Sitges (1987:37) data la peça en el segle XII pels senyals pre-heràldics. N'atribueix la propietat a la mateixa família, potser uns feudataris o castlans de Casserres, ja que el blasó és el mateix que es troba a les dovelles del portal de Sant Marc de Bassacs.

    És el número 45858 del catàleg del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

    Es va descobrir durant la construcció de la carretera de Gironella a Casserres.
    Es coneixia l'existència d'una església, de Sant Pere de Casserres per documentació escrita des del segle IX. Molts anys més tard, a partir del projecte viari "Enllaç C-16 Casserres", es planificaren una sèrie de prospeccions i intervencions arqueològiques (novembre de 2005) per tal de valorar l'afectació de l'obra en possibles jaciments arqueològics. Entre els anys 2006 i 2007 es realitzaren sondatges per intentar trobar aquest monestir d'on provenia el sarcòfag. Els sondatges van determinar la presència de restes en una àrea de 4.000 metres quadrats. Les restes del monestir es localitzaren en un punt central, en un petit turonet que restava visible cobert de vegetació i d'on aflorava abundant restes ceràmics.

    SITGES i MOLINS, X. (1987). Sarcòfags d'època romànica; dins Revista l'Erol, núm. 21, pàgs. 35-37.