Santuari de Lurdes
Prats de Lluçanès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El santuari de la Mare de Déu de Lurdes està situat en un punt elevat, al cim de l'anomenada costa de Lurdes, a l'est del nucli urbà dominant la major part del Lluçanès i algunes de les principals formacions rocoses del Principat, com els Pirineus orientals, el Montseny o Montserrat. El santuari està constituït per l'església d'una nau, un creuer i un cimbori octogonal amb coberta a vuit vessants, punxeguda. Presenta un absis semicircular amb petites finestres disposades irregularment, un atri que forma un angle recte ocupant la façana principal i una part de la façana lateral oest, i una airosa torre quadrada amb coberta a dues aigües, molt inclinada. La façana principal està formada per un portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada i dues finestres quadrades que el flanquegen. L'interior, pintat de blanc, és d'una sola nau i a l'altar presideix una imatge de la Mare de Déu de Lurdes (Lorda, en occità, o Lourdes, en francès). Tot el conjunt exterior està estucat de blanc excepte el sòcol, de paredat comú amb morter de calç. Uns metres a l'oest, prop de la carretera, hi ha la font de la Bernadeta.
El santuari de Lurdes de Prats de Lluçanès fou la primera capella d'Espanya dedicada a aquesta verge, tal com constata una placa penjada a la paret exterior del temple en motiu de la celebració del cinquantenari (1931). La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal.
Història
L'origen de la capella es deu al rector Sebastià Obradors (Moià, 1806 - Prats de Lluçanès, 1891), nomenat rector de la parròquia de Prats de Lluçanès l'any 1859. A principis del 1881, es posà greument malalt i passava les nits sense dormir. Quan feia uns quinze dies que es trobava en aquesta situació de fort patiment, es confià a la Verge Maria i demanà aigua de Lourdes. En prengué i es donà la coincidència que aquella mateixa nit va poder dormir i la seva salut es començà a recuperar. Ell ho atribuí a un do de la Mare de Déu i, en agraïment, va decidí dedicar-li una capella. El 9 de setembre d'aquell mateix any es posà la primera pedra i el dia 1 de gener de 1882, es va inaugurar. El lloc escollit fou una punta de carena coneguda amb el nom de serrat de les Noies, que ben aviat atragué la devoció de molta gent. Quatre anys més tard, l'any 1885, es va consagrar l'església, amb el bisbe de Vic Josep Morgades, que hi presidí una romeria diocesana amb una nombrosa assistència que arribà a les vuit mil persones. Era una petita edificació d'una sola nau amb teulada de doble vessant i coronat per un esvelt campanar d'espadanya. Les festes del cinquantenari, celebrades el 14 de maig de 1931 i presidides pel bisbe de Vic, Joan Perelló, desvetllaren un gran entusiasme, amb la participació d'unes deu mil persones. Durant la Guerra Civil -l'agost del 1936- fou saquejada la capella i cremada la imatge. El 19 d'octubre de 1941 es va entronitzar la nova imatge, i passades més de set dècades de la seva construcció, el dia 12 d'octubre de 1955 es posà la primera pedra de les obres d'ampliació, dissenyades per l'arquitecte Josep M. Pericas i Morro, que van deixar la capella en les seves actuals dimensions i perspectiva. El dia 24 d'agost de 1958 tingué lloc la inauguració de la nova capella que va anar acompanyat d'actes molt solemnes.
Bibliografia
BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. Goigs de la Mare de Déu de Lourdes, febrer de 2006. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, realitzat per l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. PL-8 (Santuari de Lourdes).
