Santuari de la Marededéu dels Torrents
L'Espunyola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'església està situada a tocar de la riera de l'Hospital, que és el resultat de la unió de les aigües de la Rasa de Trasserra i la de Boixadera, l'aiguabarreig es produeix pocs metres aigües amunt. Es tracta d'una església d'una nau amb capelles laterals , una a cada costat i situades davant per davant en el tram previ al presbiteri, una fornícula (ja que no sobresurt exteriorment del plom del mur) al costat més nord del mur de ponent, i al mur de llevant, al costat nord, amb accés des del presbiteri hi ha la sagristia a un extrem, i en l'altre extrem, al sud, hi ha l'obertura que dóna accés al cor, situat als peus de l'església i a l'escala del campanar. A la capçalera, el presbiteri queda diferenciat de la nau per dos graons d'accés i un cancell o barana metàl·lica i als peus, el cor està suportat per una estructura formada per dos arcs carpanells; i el campanar, a l'angle sud-est, és de planta quadrangular, a la part superior té una obertura en arc de mig punt en cada costat, i és cobert per una teulada de quatre vessants. La nau és coberta amb volta d'arc de mig punt formada per cinc trams, amb llunetes en cada tram, i separades per pilastres i arcs faixons, i al centre de cada tram de volta un medalló floral com a motiu decoratiu. Les superfícies interiors estan arrebossades o enguixades i pintades, a les parets de la nau, excepte la part del presbiteri, són decorades amb motius que imiten un carreuat; a la zona del presbiteri s'hi conserven unes pintures que van ser malmeses durant la guerra civil, les quals ja van ser reparades, es tracta de diferents escenes que reprodueixen passatges bíblics (Esther la intercesora, Janua caeli, Putaeus salutis, Abigail la compasiva). Exteriorment l'església mostra un parament diferenciat a la zona de la façana de la resta, degut a que la façana és el resultat d'una ampliació posterior; així a la capçalera i gran part de la nau la superfície està recoberta d'un rejuntat ample que en cobreix gran part de la superfície, s'hi observen però un aparell de carreus no molt acurats en algunes parts i a la zona de la capçalera un paredat format per pedres més irregulars en mides i formes, les cantoneres són peces rectangulars més aviat allargades; la zona de la façana és bastida per peces molt més grans, mal escairades i amb acabat punxonat bast, i les cantoneres són grans carreus ben escairats i polits. La portalada d'accés, feta en pedra, és situada a la façana principal, d'estil neoclàssic, conforma unes falses pilastres de línies rectes i força senzilles a costat i costat de la porta, la llinda plana monolítica i a sobre un fris llis i clou el conjunt un frontó amb acabat en línies corbes, formant un arc corbat, i a dins, al centre, una M de Maria formada amb relleu i acompanyada d'elements florals i una corona i a costat i costat, incisa la data de construcció de la portalada el 1884, i per sobre la inscripció "Refugi dels pecadors" dins una cartel·la i amb les lletres pintades en vermell. Més amunt completa la façana un òcul també amb contorn de pedra. Cal destacar, al mur de llevant, la presència d'un capitell de pedra encastat, segurament un element reutilitzat; la peça és decorada amb tres fulles ovalades, planes i penjades pel peduncle, i uns cargoles a mode de volutes; segons Sitjes és un exemple del segle XI (SITJES,1986:66).
Al costat mateix de l'església hi ha la casa dels Torrents.
Història
El santuari de Santa Maria dels Torrents és una església depenen de la parroquial de Sant Martí de Correà (terme municipal de Montmajor).
L'indret dels Torrents consta documentat des del segle XIII, època en que en el lloc del santuari marià devia haver-hi una capella romànica en la que s'hi venerava la Marededéu dels Torrents; la construcció de l'actual edifici és obra del segle XVIII, amb una ampliació del segle XIX (1884) que conforma la present façana i campanar. Segons la tradició, consta que als segles XII i XIII l'església era servida per una comunitat de clergues i llecs deodonats (VVAA:1985:256-257). En la visita del deganat de la Vall de Lord el 1314 figura el santuari com a parròquia i s'hi esmenta que tenia una hospitalitat i se'n feia càrrec el rector del Cint. Al segle XVIII l'església consta com a sufragània del Cint i sembla que al cap de poc temps quedà abandonada.
D'aquest santuari procedeix la Marededéu dels Torrents, es tracta d'una talla de fusta policromada, segurament de començaments del segle XIII, la qual actualment és custodiada i venerada a l'església de Sant Martí de Correà.
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3302, Generalitat de Catalanya.
BACH, A. (1992). Història de Cardona. Curial Edicions, Barcelona.
BACH, A. (1999). "Notes històriques de Montmajor". A L'Erol nº63, Dossier:
Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs.
18- 27.
BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.
GAVIN, Josep M. (1985). "Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà". Barcelona
SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga.
SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa.
VV.AA.(1981) "Gran geografia Comarcal de Catalunya", vol. 2, El Berguedà, Barcelona.
VVAA. (1985:256-257): "Catalunya Romànica. XII. El Berguedà", Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
VV.AA. (1994). "Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà", vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
ZARAGISA PASCUAL, E. : Catàleg dels monestirs catalans. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997.