Aquesta masia és d’origen medieval, i ja apareix esmentada entre la llista de masos citats abans del fogatge de 1365-1370. L’any 1312 hi trobem citats a la zona del Mujal els masos de “Bartolomeus” (Bartomeus), “Zoliva” (l’Oliva) i “Sancta cruce” (Santacreu). És interessant perquè l’església parroquial del Mujal, d’origen romànic, té l’advocació de la Santa Creu. Això sembla indicar que el mas devia estar vinculat d’alguna manera a l’església, però no en coneixem els detalls ni notícies documentals concretes.
Tampoc sabem des de quan, però el mas Santacreu va quedar unit al mas Sant Genís, situat al costat de l’església de Sant Genís de Masadella. Els propietaris del mas Sant Genís tenien el cognom Santacreu, com a mínim des del 1790 i fins a finals del segle XIX. És molt probable, per tant, que la família fos originària del mas Santacreu i que entre les dues heretats s’hagués produït una fusió. El mas principal on residien els amos era Sant Genís, i el mas Santacreu va acabar sent una masoveria que en depenia. És curiós que es donen moltes similituds tant entre els dos masos, que havien adoptat respectivament el nom de les esglésies properes, com també entre les dues esglésies, la del Mujal i la de Sant Genís, que van estar estretament vinculades al llarg de la història. Com a mínim des del segle XV Sant Genís va acabar sent sufragània de la parròquia del Mujal.
Per la seva tipologia constructiva, cal suposar que la casa es va ampliar als segles XVII-XVIII, quan devia assolir el volum actual. Probablement al segle XIX es va fer recréixer a la planta superior, i en aquesta època es devien construir també la major part dels coberts.
En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Santa Créu”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 6 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. Ja entrat el segle XX Joan Fàbrega Serra, propietari del mas Sant Genís, va donar el mas Santacreu a una parenta.
