Santa Maria de Vilalleons

Sant Julià de Vilatorta

Santa Maria de Vilalleons és una església d'una nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular.
El temple ha estat objecte d'obres d'ampliació i reforma al llarg dels segles, fet pel qual externament es mostra molt alterat de volums, amb els afegitons de la torre campanar a l'extrem de ponent, el comunidor sobre l'absis i l'inici de la volta de la nau, les golfes i dues capelles laterals.
Hi ha dos grans capelles quadrangulars laterals, situades a l'extrem de llevant de la nau, afegides l'any 1530, que s'uneixen a la nau amb arcs de volta de mig punt, amb els angles aixamfranats. Es desconeix si les capelles substituïen o no dues absidioles, amb la qual cosa l'església hauria tingut una capçalera trevolada. Només una intervenció arqueològica al temple permetria obtenir més informació i confirmar aquesta hipòtesi.
El comunidor carrega sobre l'absis i l'inici de la volta de la nau, i pot correspondre al que es va construir l'any 1590, però modificat per la construcció de les golfes de la nau, al segle XVIII.
La nau es cobreix amb volta de canó, i les cobertes de les capelles dels braços del creuer són quatripartides.
La torre campanar, integrada interiorment a la nau del temple, fa vint-i-dos metres d'alçada aproximadament, sobresortint molt del conjunt. Al seu extrem superior, s'hi obren finestrals allargats rectangulars, i culmina amb una coberta piramidal aplanada, a quatre vessants.
El campanar conserva dos portals originals a migdia, i un altre d'adovellat a tramuntana. Hi ha un tercer portal, corresponent a les reformes de l'any 1849, situat a ponent, que és de forma rectangular. La porta situada al costat de migjorn, està aparedada i parcialment destruïda, és oberta al mur de migdia i comunica amb la rectoria, es conserven les restes de dues arquivoltes.
A l'absis hi ha tres finestres de doble esqueixada. Exteriorment, és decorat per un fris d'arcuacions i finestres cegues, dividides per lesenes, i finalitzat per un fris de dents de serra sota la barbacana de lloses de pedra.
Aquesta decoració que ornamenta l'absis,amb el fris d'arquacions, finestres cegues i dents de serra, es repeteix a la part alta dels murs de tramuntana i de migdia, a excepció de les lesenes. Al campanar de ponent, la decoració s'interromp.
Sobre el portal principal, s'hi obre una rosassa vorejada per dues arquivoltes ben treballades, procedents de l'antiga portada romànica. La superior, amb una decoració vegetal de tiges ondulades de les que broten fulles de palmetes, i la que forma la part inferior de la rosassa, amb un seguit d'entrellaços que formen un dibuix geomètric.
L'aparell dels murs és de carreuons de mida mitjana, ben treballats, disposats en filades regulars, lligats amb morter de calç. El parament del campanar presenta un aparell de carreus desbastats, disposats en filades regulars.
L'aparell dels murs dels afegits posteriors és de reble, reforçat a les cantonades.
A l'interior del temple, es conserven cinc retaules refets després del pillatge que hi practicaren els francesos l'any 1654. Es tracta del millor conjunt de retaules barrocs de tota la Plana de Vic.