Santa Magdalena de Faia
Gisclareny

    Berguedà
    Ctra de Bagà a Gisclareny. PK.3, passat el túnel de St. Joan hi ha trencall a la dreta que ho indica
    Emplaçament
    A ponent del conjunt de Faia que domina el Bastareny en un punt enlairat
    928

    Coordenades:

    42.26514
    1.82321
    402946
    4679885
    Número de fitxa
    08093 - 6
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Barroc
    Segle
    XII-XVII
    Estat de conservació
    Regular
    L'any 2004 es va rehabilitar fent un repas de la teulada i el parament de la façana principal amb morter de pòrtland, poc adequat per aquest tipus de monument
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si. IPA 3343
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    002401500DG08A0001GX
    Autoria de la fitxa
    Pere Cascante i Torrella

    Capella de Santa Magdalena de la Torre de Faia. Es tracta d'un senzill i auster edifici situat a ponent del conjunt arquitectònic de la masia i castell de Faia. Consta d'una única nau de planta rectangular orientada en sentit est oest amb la capçalera a l'oest i coberta amb una volta de canó i de mig punt . La porta d'entrada es situa al mur de llevant i està resolta mitjançant una obertura amb els muntants i marxa peu de pedra picada amb esplandit intern i coronada per un arc rebaixat format per tres blocs de pedra picada on a la clau hi ha inscrita la data de 1666 i la inscripció de IHS amb la creu incisa, símbol de Jesucrist. Al seu costat hi ha una finestra rectangular per a ús dels pelegrins i al seu damunt un òcul circular. Corona la façana una campanar de Cadireta d'un sol ull construït en pedra i maçoneria. Interiorment està completament enlluïda i la única decoració que hi ha són unes guixeries en forma de cornisa simple. L'altar es situa a la paret de ponent i està format per un altar amb una ara de pedra encastada al fons on hi ha l'encaix per al llibre dels salms i altres elements litúrgics dins d'un petit espai presbiterial que resta separat de la resta de la nau per mitjà d'un graó de pedra. El paviment és de maons cerpamics de forma quadrada i de 15 x 15 cm. Encatsat al mur de llevant hi ha la pica d'aigua beneïda. Els murs exetriors són completament cecs i estan decorats per una cornisa de pedra tosca i dues filades de teula girada i maó pla. L'aparell de la façana està enlluït amb calç però deixa entreveure una fàbrica de maçoneria de pedra mal treballada, unida amb argamassa de calç llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en pedra picada.

    Capella construïda al llarg del segle XVII damunt les restes d'un edifici més antic d'origen medieval potser romànic i amb unes característiques molt pròpies de l'arquitectura popular de la zona. Presenta forts paral·lels amb la capella de Sant Antoni de Feners a Saldes, la capella de la mare de Déu del Roser del castell de Gòsol, la capella de Sant Josep de Pardinella a Guardiola de Berguedà i l'antiga capella de Sant Roc de Bagà, avui despareguda

    Segons Mossèn Serra i Vilaró corresponia amb la capella del castell de Faia. La primera referència documental que ens apareix del lloc data de 1288 quan era sufragània de Sant Martí del Puig. Posteriorment el1397 quan el donzell Guillem d'Espasèn que residia a Bagà en prestava servitud. Se la coneixia amb el nom de Faia o Fagia fent referència a la vegetació de fajos que hi deuria haver a la zona.

    SERRA I VILARÖ, J (1999). Baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius. Llibre III. Centre d'Estudis Baganesos.