Santa Magdalena de Còdol-rodon Aguilar de Segarra

    Bages
    Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena del Còdol-rodon
    Al mas del Còdol-rodon a l'oest del temple.
    700

    Coordenades:

    41.73008
    1.60849
    384271
    4620744
    08002-105
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Gòtic
    Contemporani
    XIII-XIV
    Bo
    S'ha reformat diverses vegades: 1805, 1864, 1953
    Legal
    BCIL; Cattàleg de béns protegits del POUM; 12
    IPA, 16161
    Restringit
    Religiós
    Privada
    002001800CG82A0001XO
    Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals

    Edifici d'una sola nau de planta rectangular sense absis fet amb carreus rectangulars de mida petita perfectament escairats col·locats uns al costat dels altres definint filades regulars i tot rejuntat amb morter. S'observa clarament com l'edifici va ser recrescut quasi un metre, segurament per donar-li alçada i substituir la teulada. Aquesta reforma està feta amb pedres de mides diverses, algunes sense treballar. La coberta és a dues aigües amb ràfec de teules i llosetes i té un campanar d'espadanya, sense campana, fet amb dues columnetes que subjecten un arc de mig punt, tot de pedra.
    L'edifici orientat est-oest té l'entrada i la façana principal a ponent i és d'estil gòtic arcaic. La porta està feta amb arquivolta ogival que descansa sobre dues columnes amb impostes i capitells decorats amb motius florals. Les dovelles estan emmarcades per un guardapols que tanca les impostes.
    En una de les reformes posteriors, la porta es va tapiar parcialment per sota l'arcada col·locant una gran llinda de pedra que descansa sobre els capitells. La porta de doble fulla està pintada de verd i unes escales amb tres graons hi donen accés. En aquesta mateixa façana per sobre la porta hi ha un òcul de pedra amb la data 1803. A la façana nord hi ha una petita obertura, i a la façana est una finestra amb intradós i arc de mig punt.
    L'edifici, construït sobre un aflorament rocós, ha patit diverses modificacions i ha quedat integrat dins el mas de Còdol Rodon, de fet diverses construccions se li adossen per la banda sud, tapant complement aquesta façana. La façana principal també s'ha vist afectada per les obres d'ampliació del mas, ja que se li adossa a la banda sud una escalinata de pedra que dóna accés a un dels edificis.

    El lloc de Còdol Rodon segurament rebé el nom per la pedra que hi ha a tocar de la casa, i el recinte esta documentat des el 1285 com a hospital. Per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa als Prats de Rei i el 1292 ja hi apareix documentada una església amb advocació a Santa Maria de Càtulo Rotundo, que juntament amb l'hospital rep diverses donacions.
    Per tant sembla evident que la seva construcció es pot situar abans del segle XIII, tot i això el gruix de les restes visibles actualment s'han de situar entre els segles XIII i XIV. De fet hi ha notícies del 1377 que parlen d'una gran reforma a l'edifici, que quasi el va renovar totalment. A més a més a partir d'aquesta època es deixa de trobar documentació sobre l'hospital.
    Al 1612 la capella esta vinculada al mas de Monconill de Codol-Rodon, just al costat, i en la visita pastoral del bisbe Antoni Pascual l'any 1685, encara s'anomena Santa Maria de Còdol Rodon, advocació que més tard es degué canviar per Magdalena.
    Per altra banda, i des del segle XIX la capella ha estat restaurada i modificada en diverses ocasions per la família Montconill, entre d'altres als anys 1805 quan va ser ampliada i es feu una volta nova i el 1864 quan es va decorar interiorment. També es té constància de reformes el 1953, després que fos profanada durant la guerra civil.
    Tot i que l'accés a la capella és fàcil, l'entrada és restringida, ja que la porta està tancada amb clau. No se celebra culte, però hi ha notícies de cerimònies religioses al segle XX, com ho evidencia un poema dedicat a una tal Cèlia per la seva primera comunió, que va tenir lloc el 27 de maig de 1995 a la capella ( LUS 2012: 287)

    LUS i BONET, A (2012) Recull de poemes. Publicacions Abadia de Montserrat.
    PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.