Santa Magdalena
Pontons

    Alt Penedès
    Carrer de l’església. Nucli de Pontons.
    632

    Coordenades:

    41.41758
    1.51904
    376237
    4586172
    Número de fitxa
    08168 - 35
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Gòtic
    Modern
    Segle
    ss. XIII-XVI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    NNSS de 1997
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 2770
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Sant Feliu de Llobregat (Carrer d'Armenteres, 35, 08980 Sant Feliu de Llobregat)
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

    L’església de Santa Magdalena és una construcció d’origen alt medieval, reconstruïda al segle XIII i modificada en època moderna situada al nord del nucli de Pontons. Antigament, l’advocació de l’església era a Santa Maria, però no se sap el moment en què va canviar a Santa Magdalena.

    L’edifici consta d’una sola nau, de planta rectangular amb tres capelles laterals adossades per banda amb volta de creueria i amb la capçalera finalitzada per un absis poligonal. La coberta és a dues aigües de teula àrab. Les capelles de la banda de tramuntana estan dedicades a la Puríssima, al Sagrat Cor i al Santíssim on hi ha un sagrari. A la banda de migjorn estan dedicades a Sant Josep, Sant Sebastià (l’altar construir l’any 1611 amb permís del bisbe de Barcelona) i Sant Isidre Sebastià (l’altar construir l’any 1625 amb permís del bisbe de Barcelona). El presbiteri està presidit per un altar de pedra amb la imatge central de Santa Magdalena. A la banda de sud-est hi ha la porta d’accés de llinda de pedra que dona lloc a la sagristia. Als peus de l'església hi ha el cor amb paviment de toves i una barana de fusta. Aquesta construcció descansa damunt d’un arc rebaixat i s’hi accedeix mitjançant una escala de cargol de pedra. Des del cor s’accedeix al campanar.

    El paviment de l’església és de toves, a excepció d’una làpida de pedra situada a l’accés del presbiteri on consta enterrat el rector Pere Soler l’any 1632.

    A l'oest, s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb doble arquivoltes i impostes. Tot el portal està emmarcat per una motllura rectangular de pedra amb un ull de bou damunt del portal. El frontis està coronat per un campanar d’espadanya de dos arcs de mig punt amb campanes i amb un rellotge a la part central.

    La campana situada a la banda dreta és dedicada a Maria Joana Baptista. Es va construir l’any 1968  amb aportació popular essent rector Jaume Torres i Batlle. La campana de la banda esquerra està dedicada a Maria Magdalena i fou construïda l’any 1658. Al costat del campanar hi ha dues finestres d’arc de mig punt, una d’elles tapiada, que igual que el campanar havien acollit campanes. En el cas de l’obertura encara existent la campana va ser robada durant la guerra civil. El rellotge, donació de Mn. Joan Furriols, es va instal·lar el gener de 1931 i per tocar les hores i els quarts aprofitava les campanes ja existents.

    Al costat del portal hi ha una placa de marbre en honor al rector de Pontons Joan Furriol Bas que feu donació del rellotge a l’església l’any 1931.

    Segons consta des d’antic, l’església fou edificada a la mateixa distància entre els dos masos més importants del terme de Pontons, el Mas Pontons i el mas Solé de Roset.

    L’església de Santa Magdalena és esmentada per primera vegada l’any 1196 quan Ramon d’Òdena deixa per testament deu sous a Santa Maria de Pontons, posteriorment Santa Magdalena. Inicialment, era una església sufragània de l’església de Sant Joan de la Muntanya.

    La població es va traslladar al nou nucli fortificat als peus de l’església de Santa Magdalena, quan el centre d’interès va deixar de ser la parròquia de Sant Joan de la Muntanya. A partir d’aquest moment i després de la seva reconstrucció al segle XIII, Santa Magdalena va esdevenir l’església parroquial del municipi.

    Durant la Guerra Civil l’església va ser saquejada i cremada fent malbé part del sostre.

    - AAVV. (1981). Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.

    - AAVV. (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’alt Penedès núm. 2. Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura. Barcelona.

    - CASELLES I CASANOVA, J. (1998). Reculls històrics de la parròquia de Santa Magdalena de Pontons. Pontons.

    - CLARAMUNT, J.; MASSANA, M; VALLS, J. (1996). Campanars i campanes de l’Alt i el Baix Penedès. Penedès Edicions SL. Vilafranca del Penedès.

    - Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.

    - LLORACH, S. (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d’Anoia.