Santa Elena d'Agell
Cabrera de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Petit temple que artísticament cal adscriurte al gòtic tardà. El temple presenta una sola nau de forma rectangular, amb un teulat a dues aigües amb el carener disposat perpendicularment de la façana. La façana principal està dominada per la completa simetria dels seus elements. Trobem al punt central una porta d'arc de mig punt dovellada, i a cada lateral una finestra horitzontal emmarcada per blocs de pedra, d'aparença molt similar a la Capella de Sant Sebastià. En comptes de finestra hi trobem un petit òcul, i sobre el frontó trobem un petit campanar d'espadanya. La volta és de creueria ogival amb voltes quatripartites en els dos primers trams i de cinc parts a l'absis. L'absis és poligonal. A les dues parets laterlas hi trobem tres contraforts a cadascuna de les parets.
El temple està inclòs en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA 8362), però l'antiguitat de les primeres mencions al terme d'Agell (s.X) i la construcció del primer temple (s.XIII) han fet que també aparegui en en l'Inventari de Patrimoni Arqueològic (CCAA 18021). Modolell (1993:123) comenta que prop del temple s'hi ha localitzat material ceràmic i enterraments propis del s. III dC.
Història
Tot i que el terme d'Agell ja es documenta en època altmedieval (950), cal esperar per trobar la primera menció documental del temple, l'any 1236, tot i que un uns primers moments l'advocació del temple no era a Santa Elena sinó a Santa Maria.
L'aspecte primigeni del temple s'ha perdut ja que sabem que es reedificà l'any 1576, en part sobre les restes del temple anterior (Modolell 1993: 122).
Aquest mateix autor comenta que al temple hi havia hagut un retaule de Jaume Serra i Pere Serra (ca. 1387) que ell va localitzar a la Fundació Amatller.
Bibliografia
ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 135.
MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona, pàg. 122-124.