L'església de Santa Creu de Jutglar es trobava dins l'antic terme del castell d'Oristà, i quan aquest va desaparèixer, depengué del castell d'Olost. L'església apareix documentada en un plec de documents falsos datats al 909, entre els quals hi ha l'acta de dotació de Santa Maria d'Olost, i on hi sortia atestada l'església de Santa Creu de Jutglar. La primera referència verídica de la documentació de l'església de Santa Creu es situa a mitjans del segle X. L'any 948 es realitzà la donació a la seu de Sant Pere de Vic d'una peça de terra situada "prope Sta. Crucis" al lloc anomenat "Gugulares"; més tard, l'any 984, ja apareix esmentada com "S. Crucis Jugulares". En qualsevol cas l'església es trobava des del seu inici vinculada a la parròquia de Santa Maria d'Olost.
En l'últim terç del segle XI l'església fou reconstruïda convertint-se en un temple de característiques romàniques. L'any 1074 es documenta una donació per a l'obra del temple, i hom creu que en aquest moment fou construïda la volta seguida substituint la coberta d'entramat de fusta. L'any 1154, en un llistat de parròquies del bisbat de Vic, apareix l'església de Santa Creu com a "membre" - i per tant sufragània- de Santa Maria d'Olost. Aquest edifici, amb algunes modificacions, arribà fins a mitjans del segle XVIII.
L'església de Santa Creu de Jutglar fou el lloc escollit per celebrar des de finals del segle XIV fins a mitjan dels segle XVIII, la trobada anual del Consell de Jurats del Lluçanès, consell integrat per representants de totes les parròquies que formaven la Baronia del Lluçanès (que a partir de 1611 i fins el 1716 seria la sots-vegueria del Lluçanès). Aquesta trobada es mantingué fins al 1728, quan fou abolida per ordre del bisbe Marimon.
En aquesta època fou abandonada l'església romànica i es construí un nou temple el qual s'acabà el 1733. La vella església s'anà engrunant i posteriorment serví com a pedrera. Actualment les seves restes sols permeten reconstruir la seva planta.
