L'església pertanyia al desaparegut nucli de Conanglell, que fou conegut com a vila rural a partir de 1125. La primera notícia que es té del lloc anomenat "Conanglo" ve d'un testament de l'any 942, en què algú anomenat Carson fa donació d'una vinya a Sant Pere de Vic en l'esmentat "Conanglo", en l'apèndix del castell de Voltregà. A finals del 1200 trobem documentada a nom de Pere de Conanglell una torre fortificada de caire militar i residència de cavallers. L'any 1495 la família Conanglell s'emparenta per matrimoni amb la també noble família Malla. La darrera mestressa, Anna Maria de Malla i de Conanglell, al no tenir descendència, cedí la seva propietat l'any 1736, a tres institucions benèfiques de Vic: l'ordre de Sant Felip Neri, l'Hospital de la Santa Creu de Vic i la Casa de la Misericòrdia. A aquesta família, en els segles XVII i XVIII se'ls anomena "senyors de la casa militar i quadra de Conanglell". Entorn el patrimoni dels Conanglell es va formar una quadra autònoma que comptava amb quatre famílies el 1840, quan es va refondre amb el municipi de les Masies de Voltregà. La família Malla i Conanglell destaca com a gran benefactora de la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles, a la qual pertanyia Conanglell, tot i que dintre de la finca hi havia una capella dedicada a la Sagrada Família, que més tard fou transformada en l'església de Santa Bàrbara. Des del 1857, Conanglell fou ocupat per diferents serveis de l'exèrcit. Aquests reedificaren l'església, avui abandonada.
