Sant Vicenç de Malla
Malla
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'església parroquial de Sant Vicenç de Malla està situada al vessant de llevant del turó del Clascar. És un edifici romànic de planta basilical de tres naus paral·leles sense transsepte. Les naus central i de migdia estan cobertes amb volta de canó, mentre que la de tramuntana ho està amb volta d'aresta. Les naus comuniquen entre sí a través de dos grans arcs apuntats de pedra que van substituir l'arqueria romànica. Els tres absis de la capçalera són semicirculars, dels quals el major va ser reconstruït amb formigó en la darrera intervenció, en substitució d'un cos quadrangular incorporat al segle XVII. En l'absidiola de tramuntana s'hi conserven restes de les pintures murals romàniques que decoraven el temple. L'accés al temple es fa per un portal situat a llevant, que reprodueix amb formigó la portalada romànica amb arquivoltes, treta en motiu del canvi d'orientació de l'edifici i que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic. Les absidioles estan decorades amb arcuacions cegues entre lesenes d'estil llombard. A l'extrem de mestral de l'església s'hi adossa el campanar de torre de planta quadrangular i de quatre nivells d'alçat. Al tercer i quart pis presenta obertures d'arc de mig punt i de geminades, decorat amb arcuacions i dents de serra. L'aparell dels murs és de petits carreus disposats en filades.
Durant la restauració de l'església feta pel Servei de Catalogació i Restauració de Monuments de la Diputació de Barcelona, feta entre els anys 1983 i 1984, es van posar al descobert entre les terres tretes durant l'excavació, els monuments funeraris ibèrics que es conserven al museu de Malla.
Història
La primera notícia documental de l'església es remunta a l'any 962, quan en motiu d'una donació a Orsal s'esmenta que limitava amb terres de Sant Vicenç. En aquest moment, doncs, ja es trobava dins el terme del castell. L'any 1052 consta com a parròquia, tot i que a l'entorn d'aquesta època el temple es va construir de nou. L'altar de Santa Maria que hi havia a l'església va ser consagrat l'any 1191 pel bisbe de Vic, Ramon Xetmar. A part d'aquest altar i el de Sant Vicenç, a mitjans del segle XIV tenim constància que n'hi havia sota l'advocació de Sant Pere, Sant Feliu i Sant Joan. A principi del segle XX s'hi feu una gran reforma, en què s'eliminà l'absis principal i en lloc seu s'hi obrí una porta, pel que la portalada romànica va ser traslladada al Museu Lapidari de Vic. Entre els anys 1983 i 1984 el Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona hi va fer una intervenció consistent en una rehabilitació en què es volia recuperar la seva fesomia romànica.
Bibliografia
GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions.
ERRA, A.; OCAÑA, M. (1992). Esglésies romàniques. 118 testimonis arquitectònics de la història d'Osona. Figueres: Carles Vallès, editor.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
JUNYENT, E. (1987). Monuments romànics d'Osona. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs.
LÓPEZ, A.; FIERRO, X.; MACIÀ, X. (1984). Excavacions a l'església de Sant Vicenç de Malla (Osona). Inèdit.
PLADEVALL, A. (1999). Guies de Catalunya Romànica Comarcals. Osona. Barcelona: Pòrtic
VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.