Sant Simeó l'Estilita
El Bruc

Anoia
Nord-oest del terme
Emplaçament
Al límit amb el Bages. Prop de la masia de Ca n'Ollé de la Guàrdia
486

Coordenades:

41.64075
1.73387
394553
4610665
Número de fitxa
08025 - 48
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Medieval
Romànic
Segle
XII
Estat de conservació
Dolent
No disposa de coberta i els murs perimetrals estan sotmesos a les inclemències meteorològiques.
Protecció
Legal
BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988)
Número inventari Generalitat i altres inventaris
IPA, núm. 4074
Accés
Fàcil
Sense ús
Titularitat
Privada
08025A015000020000YF
Autoria de la fitxa
Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova

Els vestigis que queden de l'església resten totalment subordinats a una pagesia. Encara, però es pot diferenciar el cos de la nau. No hi ha l'absis. Queden ressalts pre-absidals ornats amb una cornisa, que obrien el presbiteri. Té adossada una construcció amb cups al seu interior. Els murs laterals tenien un seguit de finestres de doble esqueixada i coronades amb arcs de mig punt adovellats. Al mur sud es conserva una finestra amb l'additament d'una segona filada de llosetes a manera d'arquivolta. L'únic element decoratiu del parament extern és una cornisa a la paret nord. La porta devia ser a l'oest. L'any 1772 fou traslladat el culte a una nova capella, construïda al costat de la masia de Ca n'Ollé. A partir d'aquest moment va ser utilitzada com a dependència agrícola. A la capella hi havia el retaule del segle .XVI, dedicat a Sant Simeó que al 1772, es traslladà a la capella de Ca n'Ollé.

A les NNSS i al Pla Especial de la Muntanya de Montserrat es cita com a Ermita de Sant Simió.

Capella situada dins del terme del castell de la Guàrdia a la demarcació de la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia. Les primeres noticies es troben en una descripció dels drets que tenia el senyor major del castell de la Guàrdia, ja que es fa constar que tenia el mas de Sant Simeó. La veneració del sant es podria relacionar amb la tradició eremítica de Montserrat.

BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc, Albert, MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Vol, XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 385.
GAVÍN, Josep M.(1984), Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. 16. Arxiu Gavín. Barcelona. p.100
ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.114
MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada.

Descarrega PDF