Sant Sebastià de Sull

Saldes

A finals del segle IX el prevere Daniel, que havia estat rector de la parròquia de Saldes, es retirà i s'establí a l'aiguabarreig dels rius Saldes i Gresolet, amb una dona anomenada Honesta i uns servents. Van posar en cultiu un espai de 6ha pel sistema d'aprisió i hi bastiren una església dedicada a Sant Sebastià i Santa Maria. Probablement també van construir el monestir amb dues comunitats, una masculina i una femenina. Amb la mort de Daniel passà a ser abat Dacó que tenia 6 monjos i altres servents, rebent el 939 la jurisdicció del territori i boscos dels voltants de part del comte d'Urgell Sunifred II. Aquest domini estava situat sota la protecció dels comtes de Cerdanya. El lloc es anomenat el 965, en una carta per la qual Gisclamot, Ponç i la dona Bergona, marmessors del difunt Arguiric, donen a la casa de Sant Sebastià del Monestir, situada a la vall de Brocà, una peça de terra a la Cerdanya, a Valltarga. L'any 983, en la consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el comte Oliba Cabreta i la seva família cediren a Bagà el monestir de Sant Sebastià, amb totes les seves pertinences. El 1056 la família dels vicaris comtals acredita tenir-hi drets. El 1068 els homes dels pobles veïns de Maçaners i el Roc de Palomera eren citats per comte Ramon Guifré perquè la comunitat de Bagà els acusà d'haver-se apropiat i roturat les terres del Sull, essent condemnats a abandonar el lloc. El segle XII es consolida el senyoriu feudal de la casa del Sull, que era al serrat de la banda dreta del riu, en front del monestir. El 1276 Galceràn de Pinós, senyor d'aquelles terres i successor dels comtes de Cerdanya, féu donació de la masia de cal Ferrer als monjos de Bagà ampliant el patrimoni del monestir per la vall del Gresolet. L'església es va convertir en tinència de la parròquia de Maçaners i continuà oberta al culte i finals del segle XV es van fer obres. L'usdefruit de les terres es mantingué mitjançant l'establiment dels pobles de Saldes i Maçaners pagant delmes a l'abat de Bagà, fins a la desamortització del segle XIX. El rector de Sant Martí de Saldes rebia també una part del delme compartir amb el monestir de Bagà. Després de la desamortització i desaparició del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, es bastí una casa sobre les runes de l'església del Sull, habitada del 1846 al 1910 aproximadament. Les terres es cultivaren fins els anys 1930 en que restà tot abandonat. El 1970 les parets del conjunt s'havien ensorrat i formaven un monticle de pedres recobert per terra i herba. Es realitzaren vuit campanyes d'excavació arqueològiques al conjunt, entre 1971 i 1977, dirigides pel Dr. Manuel Riu i realitzades per l'equip del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. En elles es van posar al descobert les restes d'un temple-rotonda, el cementiri, un pati i construccions d'habitació, com un aula rectangular i una torre, restes de petits forns de planta circular. Tot el conjunt quedava sepultat sobre les restes d'una masia que es va bastir a sobre a mitjans del segle XIX i abandonada els anys 1930. Entre els materials trobats a les excavacions hi ha ceràmica no vidriada de pasta vermella dels segles IX-X; grisa fina amb engalba vermella, principalment gerretes amb boca petita; ceràmica gris-negra grollera i mal cuita amb decoració de línies incises ondulades; ceràmica de pasta grisa clara amb engalba negra i decoració de línies incises, principalment olletes; ceràmiques tardo-medievals dels segles XIV-XV, de pasta ocre i vidriades; ceràmiques d'entre 1846 i 1910. També alguns materials metàl·lics: clau i pany, claus, anelles, un ganivet. Hi ha absència de monedes medievals i únicament dues del segle XIX (1823 i 1870). En canvi hi van aparèixer importants quantitats d'escòria de ferro, fet que demostra la presència d'activitat metal·lúrgica a l'edat mitjana (CASAS, J. , 2006).