Sant Sadurní de Callús Callús

    Bages
    Carrer del Reverend Josep Puigbó, 8.
    Es troba al cap de munt del Carrer Reverend Puigbó, a dins del nucli antic conegut com l'Arraval

    Coordenades:

    41.78312
    1.7843
    398977
    4626411
    08038-2
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Contemporani
    Historicista
    XX
    1936
    El principal promotor fou Mossèn Puigbó. El nom de l'arquitecte es desconeix.
    Bo
    Inexistent
    IPAC, 16343
    Fàcil
    Religiós
    Privada
    9065301CG9296N0001YZ
    Joan Casas Blasi

    Església de tres naus, la nau central presenta una major alçada i amplada que les restants. El parament és de pedra formant filades irregulars. Les cantoneres presenten un acabat de maó. La façana principal disposa d'una entrada, a la qual s'accedeix a partir d'una escales. Presenta un arc de punt rodó decorat amb motllures. Al cap de munt s'obre un rosetó motllurat amb finestretes rodones de dimensions menors. La part alta es troba decorada amb arcuacions cegues a imitació de les d'estil llombard romàniques. A l'est de la façana principal s'adossa el campanar d'estructura robusta amb una finestra amb arcs trevolats o una columna central, a la nau oest s'obre una finestra idèntica. Al cap damunt del campanar la teulada és poligonal, amb un rellotge circular a sota i un finestres amb dobles amb arc rodó i columna central. A l'est del campanar s'hi troba l'edifici de la rectoria, el qual segueix el mateix estil arquitectònic i les mateixes pautes decoratives.

    Església Parroquial.

    El 1891 es crea la necessitat d'eixamplar l'església de Sant Sadurní degut a l'augment de la població que feia que l'antic edifici ja no pogués donar cabuda a tots els feligresos. Així ho feren saber al bisbe de Vic alguns habitants del poble, entre els quals destacaven els propietaris i fabricants tèxtils de Callús. En un primera opció, el 1903, s'optà per reformar l'antiga església romànica situada d'alt del turó, prop del Castell de Gotmar. No sense haver-hi diverses disputes sobre quin hauria de ser el lloc ideal per refer la nova parròquia, si al mateix lloc on hi havia el temple romànic o bé al raval on començava a concentrar-se la població. Però uns anys més tard es tornà a obrir el debat sobre l'església parroquial. La major part de la població es concentrava al pla, es renova la polèmica sobre si s'havia de realitzar el trasllat de l'església o no. Finalment, després d'una visita pastoral del Bisbe Dr. Muñoz el 1922 es destaca la necessitat de la nova construcció. Mossèn Puigbó rector de Callús en serà el principal impulsor i inicia les obres. La construcció del temple al pla rep algunes oposicions de propietaris i terratinents, sobretot per part de Cortès qui veia que s'allunyava l'església parroquial de la seva finca. El 29 de desembre de 1926 es col·locà la primera pedra. Tan mateix després de nombroses dificultats econòmiques i del pas de la guerra civil, el 1936 es finalitza la construcció de l'edifici actual situat al nucli urbà i lluny del Castell. Posteriorment el 1951 es reformarà de nou el campanar.

    -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.
    -JUNYENT, J. Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vic. Núm. 237 Vic. 1945.
    -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996.