Sant Pere de Montfalcó el Gros
Veciana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església romànica situada en un turonet enfront el nucli de Montfalcó. És d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, amb un sobrealçat posterior que el fa tan alt com la nau. La façana de ponent està coronada per un campanar de cadireta, afegit en una remodelació, al que s'hi accedeix per un esglaonament de pedra.
La volta de la nau respon a una reforma posterior. També s'afegeixen una sagristia al mur meridional i una capella en el mur septentrional.
L'accés es fa per una porta situada en la façana de migdia, mitjançant una porta simple amb arc de punt rodó fet amb dovelles. Unes escales tallades a la roca faciliten l'accés a la porta salvant el desnivell natural del terreny, on està fonamentada l'església.
L'aparell original és fet de carreus de mides mitjanes, desbastats i col·locats en filades horitzontals, que conformen uns paraments externs llisos, sense cap mena d'ornamentació. Els paraments interns estan enlluïts
Inclosa al "Inventario del Patrimonio español de Carácter histórico-artístico" de la provincia de Barcelona 1979-80 (núm. 1938).
A la part del darrera hi ha el cementiri.
Història
Església incorporada dins el terme del castell de Montfalcó. Aviat tingué la condició de parroquial, però esdevingué, entre els segles XIII o XIV, sufragània de la parròquia de Veciana.
L'any 1065 es documenta l'església per primera vegada, en la venda que fan Guillem Senfred i la seva esposa, Adalès, d'una peça de terra situada al castell de Montfalcó, en la parròquia de Sant Pere. Però la parròquia de "Monte Falco" apareix en una llista del bisbat de Vic entre 1025 i 1050.
Bibliografia
AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526.
BURON, Vicenç (1980). Esglésies romàniques catalanes. Guia, Artestudi edicions. Barcelona.
GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona.
GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237.
PLADEVALL i FONT, Antoni (1971-72). Dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del segle XII ; dins « Boletín arqueológico » (Tarragona), època IV, fasc. 113-120, pàgs. 283-304.
PLADEVALL i FONT, Antoni (1982). La Segarra calafina; dins Gran Geografia comarcal de Catalunya, vol. V. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 425-475.
SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana.
