Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb un llenguatge formal que l'apropa a l'eclecticisme historicista de finals del modernisme. L'organització d'obertures és força irregular, amb quatre a la planta baixa: dues finestres i dues portes amb emmarcaments de carreus de pedra i llindes monolítiques amb relleus d'arc conopial. A la planta primera es disposen dos balcons situats en els eixos de les dues finestres de la planta baixa. Els dos balcons tenen les lloses d'obra amb un reforç metàl·lic, rajoles decoratives sota la llosa, i barana de ferro que combina els barrots simples i helicoïdals. A la segona planta es disposen dues finestres situades en els eixos dels balcons. Corona la façana una cornisa contínua lleugerament motllurada que suporta un ràfec de teules. El revestiment de la façana és complex, amb una zona de baixos, on destaquen els emmarcaments de pedra tapats per un aplacat de rajoles pintades de color vermell. La resta de la façana disposa d'un arrebossat que imita carreus disposats al trencajunt, gràcies a unes fines incisions verticals i horitzontals. També disposa d'esgrafiats en els emmarcaments de les obertures que donen als balcons i a les finestres del segon pis (llindes), amb motius florals que emmarquen un escut amb les quatre barres, a més d'un floró circular d'esgrafiats amb motius geomètrics i garlandes que emmarquen la data de 1918 al centre. A la part més meridional de la façana i a nivell del primer pis hi ha un plafó ceràmic amb la representació de la Moreneta.
