Sant Miquel de Rupit

Rupit i Pruit

L'església de Sant Miquel de Rupit va néixer com a sufragània de l'antiga església parroquial de Sant Joan de Fàbregues, de la que depengué fins l’any 1878 quan aconseguí la condició de parròquia. El temple primitiu es degué construïr entre els segles XIII i XIV, donada la creació del nucli de població al voltant del castell de Rupit i els nobles allí establerts. En tot cas, aquesta construcció seria anterior a l’any 1330, quan tenim constància que el temple tenia un sacerdot beneficiat que en tenia cura. Les visites pastorals efectuades els anys 1590 i 1591 ens informen que el temple tenia tres altars, tres beneficiats i una confraria: l’altar major, dedicat a sant Miquel, l’altar del Roser, amb una confraria i un ciri dels fadrins, i l’altar de sant Esteve. Els beneficis estaven fundats per un paraire de la vila, pel senyor Carles de Cruïlles i Vilademany i per un pagès de la parròquia respectivament (representant els diferents sectors econòmics de la vila). A principis del segle XVII, l’església es va ampliant amb una sagristia, un campanar i un rellotge. Entre els anys 1618 i 1691 hi ha constancia d’altres altars beneficiats (Verge del Roser, altar de la Bonanova). L’any 1723, el temple estava en molt mal estat de conservació, sense volta i només amb la teulada.

Les obres de construcció del nou temple es van iniciar el mes de desembre de l’any 1729. La iniciativa la van portar a terme els regidors de Rupit Joan Vinyals, Miquel Closells, Pere Mas i Joan Sala, amb el permís del marquès de Rupit i a proposta dels mestres de cases de Vic, Josep Morató i Soler i Pere Anglada. El contracte per la construcció fou signat el 24 d’agost de 1729. Tot i que les obres avançaven lentament donats els problemes econòmics que comportava, una sèrie de deixes testamentàries, censals i llegats efectuats al llarg de l’any 1730 van contribuïr a l’acceleració de les mateixes. Tot i que no disposem de dades que ens indiquin la data d’acabament de l’edifici, sembla que la construcció ja estava finalitzada l’any 1734, segons es desprèn de la visita pastoral efectuada en aquell moment. Posteriorment, segons es desprèn de la visita del 1783, el temple presentava greus defectes de construcció amb l’amenaça de ruïna de la cúpula del creuer.

Dins del context de la guerra Civil espanyola, i segons el comunicat enviat per l’ajuntament del municipi al Comitè d’Apropiacions de la Generalitat de Catalunya a finals de l’any 1936, el temple parroquial fou destinat a magatzem, tot i que també s’utilitzava com a sala de ball en algunes festes. Posteriorment fou incendiat, incloent-hi alguns ornaments i imatges religioses que hi havien al seu interior.