Sant Miquel de Lillet
La Pobla de Lillet

    Berguedà
    A l'est del nucli urbà. Pocs metres per sobre del monestir de Santa Maria de Lillet.
    Emplaçament
    A pocs metres sobre el monestir de Santa Maria de Lillet. Al peu del camí que puja al castell.

    Coordenades:

    42.2417
    1.99284
    416905
    4677103
    Número de fitxa
    08166 - 3
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Segle
    XI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL, núm.1276 (29/06/1988)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA núm. 3484
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Solsona, Plaça de Palau, 1. 25280-Solsona.
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    Situada uns cent metres per sobre del monestir de Sta. Maria, isolada i voltada de prats, s'alça la petita església romànica de St. Miquel de Lillet, edifici particular i emblemàtic degut a la seva planta rodona, que la converteix en una de les escasses rotondes de Catalunya.
    Està dedicada a Déu sota l'advocació de St. Miquel Arcàngel. És de planta circular, amb una sola nau. A llevant té un absis semicircular que, tendint a tancar-se, adquireix forma de ferradura. Presenta un parament de filades regulars, fet de carreus quadrangulars tallats, col·locats a trencajunt, de petites dimensions, tot i que alguna filada presenta carreus més grossos. S'observen alguns forats de bastida.
    Tot i que sembla que el mur no té cap ornamentació, una observació acurada ens permetrà observar diversos elements interessants. La quarta filada inferior al coronament està formada per una sèrie de carreuets col·locats en posició vertical que formen una franja decorativa delimitada i, just a sobre, trobem una creu. Sota la cornisa unes pedres quadrangulars s'alternen amb espais buits simulant una geometria decorativa. Tots aquests elements descrits formen part de la restauració duta a terme l'any 1.935, ja que les fotografies anteriors a aquesta data mostren un edifici totalment enrunat en les zones indicades.
    L' edifici no té cap finestra ni obertura que doni llum a l'interior, i la porta d'entrada és rematada per un arc de mig punt construït amb dovelles disposades regularment, fruit de la citada restauració.
    La coberta és una cúpula semiesfèrica, construïda amb petits carreus disposats en forma concèntrica, amb una clau de volta de factura moderna consistent en un bloc quadrangular amb una creu en relleu. L'exterior de la coberta és acabada amb lloses de pedra calcària de dimensions mitjanes. L' absis és cobert amb un quart d'esfera.
    L'edifici no és tan baix com sembla, ja que s'accedeix al nivell d'ús de l'interior a través d'uns graons fins arribar al sòl, situat per sota del terreny exterior.
    Aquesta església és considerada una de les rotondes més petites de Catalunya.
    Degut a l'estat ruïnós que va tenir l'edifici durant molts anys, van desaparèixer l'altar i la imatge del Sant que es custodiaven a l'interior.

    A l'oficina de turisme de La Pobla de Lillet es pot contractar el servei de visita guiada al monument.

    Diverses fonts bibliogràfiques citen la dificultat per establir una cronologia exacta. Tot i que a l'arxiu de La Pobla es conserva una nota anònima moderna que data la seva consagració el 9 de maig de l'any 1.000, aquesta informació no té fonament documental.
    Segons Gudiol Cunill i Sitjes i Molins la primera notícia documental és del 1.166, fet que concorda amb la tipologia i característiques de l'edifici, que permetrien considerar-lo de finals del segle XI o principis del XII.
    Segons Francàs i Patsí el document fiable més antic on es cita l'edifici és el testament de Pere de Lillet, que data de 1.186.
    L'església és esmentada en diversos documents testamentaris del segle XII al XV com a capella secundària, mencionant la seva dependència a Sta. Maria de Lillet.
    No existeixen fonts documentals d'època moderna, però sabem que a principis del segle XX l'església havia perdut el culte feia molts anys, i l'edifici caigué en decadència. L'any 1.935 els Amics de l'Art Vell, de Barcelona, portaren a terme importants obres de restauració, ja que l'absis, la cúpula, la porta d'entrada i part del parament presentaven un estat de conservació ruïnós .
    Posteriorment la Diputació de Barcelona realitzà de nou una intervenció, bàsicament centrada en la coberta, que finalitzà el 1.980.

    ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor.
    FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà "L'Espill" i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet.
    FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga.
    GAVIN, Josep M. (1985). "Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà". Barcelona
    Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3484. Generalitat de Catalanya.
    ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.
    SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga.
    SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.
    SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa.
    VVAA. (1985:369-371): "Catalunya Romànica. XII. El Berguedà", Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
    VV.AA. (1994:138-139). "Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà", vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.