Sant Martí de Saldes

Saldes

Església depenent des de la seva construcció del bisbat d'Urgell dins el comtat de Cerdanya, essent parroquial. El 831 hi havia a Saldes una petita comunitat a l'entorn d'una església dedicada a Sant Martí, formada per unes 15 cases. Al mateix segle IX els 15 caps de casa van demanar al bisbe d'Urgell que consagrés l'església, com va fer el 8 de desembre de 857 (ORDEIG, 1993). Al mateix document s'especifica que els feligresos la dotaren amb dues mujades i mitja i tres quarteres de terra i una casa davant l'església que havia de servir de rectoria. També s'esmenta l'església a l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, l'any 1010 (Sant Martí i Sant Andreu de l'Espà). Probablement aquesta església substituís a una construcció anterior i no han quedat rastres. A aquest segon edifici el va substituir un altre d'estil romànic, d'una sola nau amb absis semicircular, que pot datar-se al segle XI i després es va construir una quarta església al segle XII, també romànica. Es conserven alguns fragments d'aquests dues darreres, de l'absis al costat de llevant i unes filades de murs de pedra ben tallades unides amb morter de calç i sauló. També es conserva una pica baptismal feta en un bloc de pedra arrodonit i buidat que actualment es conserva al presbiteri, havia estat molt temps capgirat i dipositat davant la façana de l'església per convertir-lo en la base d'una creu de terme. A l'entorn de les antigues esglésies romàniques hi havia un cementiri format per sepultures de cista, algunes van aparèixer en fer obres a la plaça, constant a la documentació que la gent era enterrada aquí. El segle XVI els adults pagaven a la parròquia tres sous per dret de sepultura. Al segle XIII les notícies estan relacionades amb els barons de Pinós, rebent els habitants exempcions dels drets de pastura el 1291. En el testament de Galceràn IV de Pinós, a finals del segle XIII, deixa a l'església 100 sous. Als segles XIV i XV consta documentalment que es feien enterraments al cementiri de l'església. A la segona meitat del segle XVII es van fer obres d'ampliació del temple, amb tres naus, afegint una a cada banda de la nau romànica. L'any 1947 es va restaurar el conjunt. El campanar va ser construït el 1703, és de torre exterior i conserva dues campanes foses el 1805 i el 1893 a Bellver de Cerdanya. La sagristia va ser construïda el 1814 a la capçalera del temple, comunicada amb l'altar major. El segle XVIII tenia com a sufragània l'església de Sant Sadurní de Malanyeu. L'any 1958 es van fer obres a la plaça i el 1971 es va fer una excavació arqueològica a càrrec de Manel Riu, en la que es pogué descobrir una part de l'absis, les vuit primeres filades del mur i les sis de la banqueta.