Saldes. Nucli urbà

Saldes

L'origen del nucli urbà de Saldes es produiria a l'Edat Mitjana, quan els francs establiren una frontera als Pirineus en resposta a l' invasió sarraïna, en que moltes persones de les zones properes es van posar sota la protecció dels francs, com ho van fer el de Girona el 785, els de l'Alt Urgell i els de la Cerdanya el 789. L'any 798 els francs van ocupar el Berguedà i nomenaren comtes per organitzar els territoris, entre els que destaca Guifré el Pelós que va repoblar les terres de l'interior de Catalunya, provocant la retornada de la gent que havia fugit arran de l'ocupació sarraïna. El 831 ja hi havia un nucli de població a Saldes format per cinc o sis famílies a l'entorn d'una església dedicada a Sant Martí. Una mica més tard, al mateix segle IX, el nucli havia crescut, ja que es va construir una nova església i els 15 caps de casa van demanar al bisbe d'Urgell que la consagrés, com va fer el 8 de desembre de 857 (ORDEIG, 1993). Amb posterioritat el lloc de Saldes (Sallices) es nomenat en diferent documentació, com l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, datable a finals del segle X, en la que també s'anomena Maçaners (Macianeros). El primer document que parla del castell és datat entre els anys 1068 i 1095, quan un tal Galceran presta homenatge al comte Guillem Ramon de Cerdanya, comte del Berguedà, pels castells que tenia al seu feu, entre ells el de Saldes. El 1117 o 1118 el comte Bernat Guillem va morir sense descendència i el comtat es va unir al de Barcelona, jurant Galceran de nou fidelitat a Ramon Berenguer III. Al segle XII resideix al castell la família cognominada Saldes, probablement castlans del castell. A mitjan del segle XIII es confirma l'existència de dues esglésies a Saldes, la del castell dedicada a Santa Maria, i la del poble dedicada a Sant Martí i considerada al segle XIV la principal. Així queda palès pel fet que Galceran IV de Pinós en els seu testament deixa 100 sous a Sant Martí i només 50 a Santa Maria. Del segle XVI al XVIII la vall de Saldes era terra de senyors feudals, dels barons de Pinós i Mataplana. El govern de les parròquies s'organitzava amb un batlle i dos cònsols, que els segles XVI i XVII es feia per Corpus amb la presència de tots els homes del terme. Els cònsols administraven les terres del comú, redactaven els bans per la conservació dels camins, les pastures, pagaven les obres de reforma o ampliació de les esglésies i despeses extraordinàries.