La colònia de Can Bros necessitava una església per donar servei a la població de la colònia i a la vegada evitar que s'haguessin de desplaçar cap a l'església de Santa Maria i entorpir els horaris que requeria el treball fabril.
El 3 de juny de 1850 l'empresari Ignasi Herp en nom propi i també dels empresaris Josep Elies, Joan Guëll i Jaume Ballès, van enviar una carta al Bisbe de Barcelona sol·licitant que la capella de la Immaculada de la Torre Elies pogués ser d'ús públic; després de negatives i vicissituds van aconseguir que al 1861 es consagrés la capella de Sant Joan en un dels magatzems de cotó de l'empresari Miquel Caterineu. Caterineu es va comprometre a fer construir una església en menys d'un any, però no va ser fins el 1895 que la viuda del seu fill Ramon, Francesca Ferran i Dalmau, va encarregar la construcció de l'església de Sant Joan Baptista a l'arquitecte Joaquim Bessagoda i Amigó (1854-1938) el qual també va projectar totes les decoracions de l'altar, reixes i interiors. L'església d'estil neogòtic va ser consagrada el 21 de juny de 1896 pel rector de Martorell, Joan Vallès.
Durant la guerra civil (1936-1939) l'església va ser profanada però es va salvar de ser cremada, passant a ser utilitzada com a magatzem d'intendència d'un camp de presoners establert a Can Bros.
