Sant Jaume de Traià
Argentona

Maresme
Veïnat de Sant Jaume
Emplaçament
En el turó homònim de l'ermita de St Jame de Traià, entre la Riera d'Argentona i el Torrent de C.Met

Coordenades:

41.5525
2.41608
451304
4600257
Número de fitxa
08009 - 22
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Antic
Romà
Segle
III-V d.C
Estat de conservació
Dolent
S'està perdent irremisiblement el poc que quedava.
Protecció
Inexistent
Número inventari Generalitat i altres inventaris
CC.AA
Accés
Fàcil
Sense ús
Titularitat
Privada
Iluri SL
Autoria de la fitxa
Jordi Montlló Bolart / ACTIUM

La troballa superficial de materials romans que s'efectuava en el turó on hi ha l'ermita de Sant Jaume de Traià, des del s. XIX, motivà que a l'any 1953, Marià Ribas efectués una excavació. Aquestes excavacions van posar al descobert cinc sitges o fosses, un dipòsit i quatre sepultures antropomorfes, que es datarien entre els segles IX i X. Entre els elements més destacables podem parlar de dos possibles fragments de mensae, publicats per Marta Prevosti (1981).
De les restes de l'edifici en podem deduïr que es tractava d'una nau rectangular, suposadament coberta amb estructura de fusta i absis trapezoidal. La porta original devia ser a Sud, però havia sigut tapiada.
L'aparell utilitzat és de pedres sense tallar, formant filades i lligades amb morter de calç. Trobem blocs d'origen romà, reutilitzats a angles i portes, incloent dos fragments de làpides romanes de marès, reutlitzades.

Tot i les excavacions realitzades les dades que es tenen són escases en quan a l'estratigrafia, les fases constructives, els elements existents. Només intuim la importància del lloc i la poca recerca que s'hi ha fet. Degut a la manca de manteniment, els murs s'han anat obrint i desmuntant-se, a banda de les bretolades que ha anat sofrint en els últims anys. Com una societat que es creu modèlica pot tolerar aquesta agonia cultural?

ALBERT, Esteve (1973) D'Iluro a mataró. El Maresme dels segles V a XIII.
BALIL, A (1953) "Arqueologia de la Maresma". Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid.
BARRAL, Xavier (1978) "Les mosaïques romains et médiévals de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs)". Publicaciones eventuales, 29. Universitat de Barcelona, Instituto de Arqueología y Prehistoria. Barcelona.
ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona.
FERRER i CLARIANA, Lluís (1968) "Mataró a l'edat Mitjana" Analecta Sacra tarraconensia, Vol. XL. Barcelona.
GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique
PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró
PREVOSTI, Marta (1981) "Sobre una possible mensa de Sant Jaume de Traià (Argentona)" Laietania. Estudis d'arqueologia del Maresme. 1981. Museu Comarcal del Maresme. Mataró, pàgs. 193-195.
RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona.
RIBAS, Marià (1955) "Mataró (Barcelona) Sant Cugat" núm. 1057 del Noticiario Arqueológico Hispánico III-IV, pàg. 308. Madrid.
RIBAS, Marià (1956) "Mataró" Comunicació a la VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Informes y memorias, 32, pàgs. 89-95. Madrid.
RIBAS, Marià (1964) Els orígens de Mataró.
RIBAS, Marià (1965) "ceràmica vidriada romana en Mataró" Pyrenae I, pàg. 162.
RIBAS, Marià (1975) El Maresme en els primers segles del Cristianisme.

Descarrega PDF