Església parroquial projectada per aleshores arquitecte municipal, Manel Puig i Janer, seguint el model de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. És de planta llatina i consta de tres naus, la central més alta que les laterals. A l'igual que la de Santa Eulàlia de Mèrida té l'escalinata d'accés que dona a un porxo amb tres arcs de mig punt i coberta de teula a una vessant. Però el campanar no és de torre, sinó de cadireta, amb tres campanes, adossat al frontó de la façana principal. El parament és arrebossat i pintat combinant dues coloracions.
Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme.
Les capelles laterals, el presbiteri, el santíssim tenen decoració de frescos fets als anys 60 i 70 i d'altres fetes per J. Torras Viver els anys 2007 a 2009.
