Al cim d'un turó que domina un antic encreuament de camins, i molt a prop de la masia de la Clau de Miralles, a només mitja hora de camí a peu de la vila dels Prats de Rei, es localitzen les restes d'una senzilla església d'origen romànic d'una sola nau, amb absis semicircular, datable al segle XII pel que fa a la seva concepció arquitectònica però objecte de diverses reformes posteriors en el seu aparell.
S'aprecia clarament la fàbrica de tipus romànic en el paraments conservats, sobretot a la zona de l'absis, on s'observa un aparell de carreus petits i mitjans molt ben tallats. Resten fragments d'una discreta cornisa al llarg dels paraments interiors i s'observa una senzilla peanya a la base de l'absis, però no es detecten altres elements ornamentals a la resta de la construcció. Tot i que manquen les cobertes, molt probablement la de la nau seria una volta de canó, i la de la coberta de l'absis seria un quart d'esfera.
A la cara interna del parament sud de l'església s'hi localitzen dos grans blocs de pedra esculpits i decorats amb creus en baix-relleu que podrien formar part d'un o dos sarcòfags medievals reaprofitats en alguna fase de reparacions de l'edifici. En un dels blocs la creu és de braços eixamplats, i en l'altre la creu és irregular i apareix emmarcada per un arc.
A la façana oest s'hi obre un portal que porta la data 1704, però l'accés original està al sud i en un moment donat es modificà i va passar a ser el lloc de pas entre l'església i la casa que se li va adossar, part de la qual es encara resta avui dempeus i que molt probablement era la casa de l'ermità. Les finestres es localitzen: una d'abocinada al centre de l'absis rematada amb un arc de mig punt fet a base de dovelles; una segona abocinada a la façana sud però amb arc monolític; i una tercera, rectangular i molt petita, a la part superior de la façana oest, just sota l'espadanya d'època moderna parcialment desapareguda que remata l'edifici.
