Sant Cristòfor
Cabrils
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
A la capella pre-romànica dedicada a Sant Cristòfol, sota el paviment durant uns treballs de restauració, es van trobar fragments de ceràmica, d'àmfores, de tegulae, ceràmica romana sigil·lata, dolia, fragments de paviments, alguns carreus, un d'ells amb motllura. Segons Ribas, la columneta central de la finestra, amb arcs de ferradura, que hi ha a la façana sud-oest, és d'època romana. És de marbre blanc, amb collarí en relleu a la part més alta.
Segons els autors de la Carta Arqueològica (1987) és probable que aquest jaciment estigui relacionat amb el de Can Amat, la Vil·la del Sant Crist, la necròpolis del veïnat del Sant Crist, el forn de Can Carbonell i Can Vehils. Aquest fet es refermaria amb l'existència d'una via romana ( brancal de la Via Augusta).
Tot i que la fitxa de la Carta Arqueològica denomina aquest jaciment com a capella de Sant Cristòfor, nosaltres hem separat les troballes del subsòl amb el què és l'edifici, que te una altra fitxa individualitzada.
Història
L'any 1953 es van realitzar obres de restauració de l'edifici de la capella de Sant Cristòfor i excavacions en els seus voltants dirigides per Marià Ribas i Bertran.
Bibliografia
Anònim (1929). L'ermita de Sant Cristòfol de Cabrils. Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 26, pàg. 2.
ALBERT, E. (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró; pàg. 24.
BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.
ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27).
GINESTA, S. (1968). El Maresme. Barcelona; pp. 29-30.
GRUP DE RECERCA D'ARQUEOLOGIA SUBTERRÀNIA DEL MUSEU DE MATARÓ (1981). L'enigma de Sant Cristòfol de Cabrils (El Maresme). Memòria d'activitats de la SAMM. Mataró. Inèdit, pp 20-23.
PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana.
RIBAS, Marià (1932). Una església mossàrab al Maresme. Almanac del Diari de Mataró. Mataró.
RIBAS, Marià (1932). La necròpolis de Vilassar de Mar. La Paraula Cristiana, núm. 4. Barcelona, pàg. 324.
RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17.
RIBAS, Marià (1948). Activitats. Descobriment d'una important vil·la romana. MUSEUM. Mataró, pàg. 109.
RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 86 i 87.
RIBAS, Marià i FERRER, Ll. (1960). La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Mataró.
RIBAS, Marià (1963). La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Monuments històrico-artístics i bells paratges del Maresme I. Mataró; pp 10-13.
RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pp. 30.
RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró.
RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.
VILALTA, J. (1984). La capella pre-romànica de ant Cristòfor de Cabrils. La Clau, núm. 18, Vilassar de Mar, pàg. 13
