Sant Cristòfol de Pallars Santa Eulàlia de Ronçana

Vallès Oriental
Pl. de l'ermita
Barri de Sant Cristòfol

Coordenades:

41.63702
2.24467
437091
4609752
08248-10
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
Contemporani
XII-XX
Regular
La coberta presenta desperfectes.
Legal
BPU. NNSS (DOGC 31/03/1995)
IPA 29498
Fàcil
Religiós
Privada
Bisbat de Terrassa. C. Vinyals, 47-49. 08221 Terrassa
Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.

L'ermita de Sant Cristòfol és una capella romànica que ha estat modificada al llarg dels segles, la darrera durant la segona meitat del segle XX. En aquesta intervenció, es va ampliar en alçada, es va suprimir el campanar d'espadanya i la sagristia, es va fer una nova coberta i es va eliminar el baluard que la tancava frontalment.

L'edifici de planta rectangular amb l'absis semicircular. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, mentre que la part de l'absis es cobreix amb volta de quart d'esfera. La part del presbiteri queda elevada respecte la resta de la nau a través d'un graó. La il·luminació de la nau es fa a través de dues finestres de mig punt amb doble esqueixada i esplandit, que es situen als murs de llevant i migdia. Igualment, també hi ha un petit òcul a la part superior del mur de ponent.

S'accedeix al temple per ponent a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat. El frontis està rematat per un capcer simple que, juntament amb el mur on es recolza l'absis, són superiors en alçada en relació a la coberta. El parament dels murs és de petits carreus escairats disposats en filades regulars, que a les cantonades són de majors dimensions.

L'entorn de l'ermita ha estat notablement transformat, havent quedat integrada dins l'entramat urbà, molt pròxima a diversos habitatges moderns.

També es coneix com a Sant Cristòfol de les Tempestes.

La primera notícia de documental de l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestes es remunta a l'any 1194, en motiu de la construcció d'un nou altar per part d'Arnau de Vilar. A partir del segle XIV el rector de Santa Justa i Santa Rufina era qui hi deia missa, que més endavant s'alternaria amb el rector de Santa Eulàlia. A principi del segle XV va passar a ser sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia. Pocs anys després, a conseqüència dels terratrèmols que van afectar el país, va quedar molt malmesa. Per aquest motiu, els anys 1421 i 1457 va ser reconstruïda. La visita pastoral de l'any 1756 indica la necessitat de reparació de la teulada. Va ser reconstruïda l'any 1966 pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, en què se'n va alterar sensiblement la fesomia. La sagristia, que s'adossava a migdia, va ser enderrocada en urbanitzar el carrer.

CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.
GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona.
PLADEVALL, A. (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Barcelona: Editorial Ausa.