Sant Cristòfol de la Castanya
El Brull
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església romànica de petites dimensions que forma un conjunt amb la sagristia que li fou adossada. És una construcció rústega d'una sola nau, amb tres arcs torals, i coberta amb volta d'aresta. Ha desaparegut l'absis antic, substituït per una construcció trapezoïdal. Aquest forma un sol cos amb la sagristia que hi ha entre l'absis i el campanar. El presbiteri també és trapezoïdal, sense cap línia concreta. Al fons de l'església i a sota del cor de fusta hi ha un pou al costat de la pica baptismal, que és barroca. El mur de tramuntana és el més ben conservat. S'accedeix a l'interior de l'església per la porta original, situada al mur de migjorn, que és adovellada i coberta per un arc de mig punt. El campanar va ser adossat posteriorment a l'església al perllongar el mur.
Va ser restaurada entre el 1986 i 1989 per part del servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Hi ha un petit cementiri situat a la vessant est de l'església.
Història
Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí.
Bibliografia
SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a "Catalunya romànica II", Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana.
PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). "El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny". Diputació de Barcelona.
GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). "Osona". Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín.