Sant Andreu de la Serreta antigament s'anomenava Sant Andreu de Farners i era la titular d'una parròquia que ocupava la zona oriental de l'actual municipi de Capolat, entre les parròquies de Capolat i Coforb.
La primera referència documental que en tenim és en el capbreu de rendes de la falsa acta de consagració de la Seu d'Urgell. Encara que aquesta consagració sigui falsa, va ser redactada al segle XI, per la qual cosa ens mostraria una imatge real, però d'un moment posterior al de la datació expressada en el document. Els registres de la Cúria ducal de Cardona, a la qual pertanyien aquestes terres, identifiquen Farners i la seva església com a parròquia integrada en el terme casteller de Capolat. El terme de la parròquia limitava amb Coforb a l'est, Avià, Clarà i l'Espunyola al sud, Capolat a l'oest i Castellar del Riu al nord.
Pel que fa a l'església, en un inici, durant els segles XI i XII, probablement ens trobaríem amb una església de planta rectangular i una sola nau, coberta per una estructura de fusta i amb un absis anterior a l'actual, possiblement quadrangular o trapezoïdal. Els murs que es veuen a l'exterior de la nau correspondrien amb aquesta etapa constructiva. Als segles XII-XIII es construiria l'absis actual i s'alçarien i regruixarien els murs laterals per tal de construir, en el seu interior, una volta de canó.
Al segle XVIII és probablement el moment en el qual es construeix la sagristia al costat nord de l'església i es refà el mur de ponent i la porta. També és en aquesta mateixa època que es construeix el nou cementiri i el seu tancat.
Les últimes reformes a l'espai serien durant el segle XX, moment en què queda enrunada la sagristia i es decideix tapiar-ne la porta que donava a l'església. És possible que en el mateix moment es rejuntessin els murs interiors i es refés la cobertura de l'església.
