Sagrera de Sant Julià de Vilatorta
Sant Julià de Vilatorta

    Osona
    Al voltant de l'església parroquial de Sant Julià de Vilatorta
    591

    Coordenades:

    41.92223
    2.32436
    443977
    4641362
    Número de fitxa
    08220 - 210
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    XI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    AEAP. POUM (DOGC 5817 de 14/02/2011).
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    La sagrera de Sant Julià de Vilatorta era de planta rectangular. L'antic camí ral de Vic a Girona, l'actual carrer Rector Roca, formava un eix longitudinal que travessava la sagrera de ponent a llevant, i passava a tocar del mur meridional de l'església.
    La constitució del moviment de Pau i Treva donava protecció eclesiàstica a les terres situades a l'entorn de les esglésies consagrades, a unes trenta passes vers els quatre punts cardinals, però no era estrany que algunes sagreres fossin de planta rectangular per la presència d'algun camí.
    La sagrera delimitava a l'oest amb l'actual carrer Montseny; al sud amb el carrer Campanar; a l'est amb l'exterior línia de cases del carrer del Pont fins al carrer de la Mercè; al nord pel límit exterior de les cases del carrer Rector Roca fins a la plaça de l'Església.
    Entre el centre de l'església i els límits sud i nord de la sagrera hi havia uns divuit metres, i entre els límits de ponent i de llevant hi havia uns 76 m.
    A la sagrera hi havia un petit carrer que la travessava de tramuntana a migdia, en el seu extrem occidental, l'actual carrer del Pont. A més, hi havia el Call Moltó, probablement situat a l'extrem occidental.
    A la sagrera de Sant Julià només s'hi podia accedir per dos o tres portals. El portal del mas Mataró era al sector de ponent, en l'actual intersecció dels carrers Rector Roca i Montseny, i el portal de la Barrera es devia situar a la intersecció actual dels carrers del Pont i de plaça del Marquès de la Quadra.
    Es desconeix la ubicació exacte de l'antiga rectoria i l'àmbit real del cementiri medieval, que ocupava els sectors contigus als murs de tramuntana i de ponent de l'església.

    La constitució del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba l'any 1031, donava protecció eclesiàstica a les terres situades a l'entorn de les esglésies consagrades, unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. És per aquest motiu que en aquests espais els pagesos construïen les seves cases i sitges de gra.
    L'actual poble de Sant Julià té els seus orígens en la sagrera medieval que es va formar a redós de l'església del mateix nom, pel que cal considerar-la com a àrea susceptible de troballes arqueològiques.

    - PUIGFERRAT OLIVA, C. (2001). "La sagrera de Sant Julià o com va néixer el poble de Vilatorta". Vilatorta, 30. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta, p. 38-41.
    - PUIGFERRAT OLIVA, C. (2004). Sant Julià de Vilatorta després de la pesta negra de 1348: Mortaldats, fams i altres tribulacions d'una parròquia osonenca. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p.117-134.