Safareig del Viver
L'Estany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Vas de contenció d'aigües format aparentment per murs de paredat ordinari.
Història
Trobem constància de l'existència del safareig en un document de 1890 que el situa detalladament [Tabé, 1890], així comen la ressenya històrica de mossèn Tresserra [Tressera, 1920] i en una fotografia del Pontarró datada cap al 1954.
Possiblement al voltant de la dècada de 1940 el safareig es vinculà a la finca del Molí del Grau, coincidint amb el seu progressiu abandó, i amb l'adquisició del citat molí per part del cirurgià Josep Maria Vilardell, que estiuejava al poble.
En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que:
La carretera provincial que conduce al citado pueblo [l'Estany] pasa por el centro de la población, y a tres minutos, por la misma línea, se halla á la derecha y transversal, el camino llamado Pontarró, en donde se encuentra un oratorio de piedra, el lavadero debajo, y á la izquierda, pasando por encima el camino de carretera vecinal denominado La Carrera(")" [Tobé, 1890, pàg. 7]
Mentre que a la ressenya històrica de 1920 també es diu que:
"La mina ampla i macisa que com la font [vella] diu prou clar que és, obra de frare, existeix avui encara i recull les aigües sobreres del plá, buidant-les per l'extrem N.O. En un safreig á cinc minuts del poble." [Tresserra, 1920, pàg. 2]
Bibliografia
AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors.
CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil).
COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.
GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès).
POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.
TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio. (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona.
TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.