La barriada dels Tilos es troba al Serrat dels Bous, i és configurada per tres blocs d'habitatges; el bloc d'habitatges que es troba als carrers dels Tilos junt amb els pisos del carrer de la Font de Sant Corneli (avui anomenat c/ Gran via) constitueixen el primer grup d'habitatges construïts a la colònia minera de Sant Corneli i, per tant, els més antics. Aquests van ser bastits a finals del segle XIX, quan va instal·lar-se una empresa italiana que va iniciar l'explotació moderna de les mines de carbó de la zona. De fet, sovint eren anomenats els pisos dels italians, ja que a l'any 1885, la societat italiana Garaveti, Vallino, Bovío i Cia., havia iniciat l'explotació de la galeria de Sant Romà i també la construcció dels primers edificis de la colònia. El 1895 José Enrique de Olano comprà la totalitat de les mines de la zona de Cercs, Fígols i Peguera, i iniciava una nova etapa de la mineria del carbó al Berguedà, paral·lelament també s'emprengué la construcció de les colònies mineres, que a l'any 1920 van quedar totalment configurades, encara que posteriorment es van construir nous edificis. A més, de l'esmentat bloc d'habitatges del carrer dels Tilos, els altres dos blocs d'habitatges que formen part de la barriada dels Tilos van ser bastits en l'etapa dels anys 1905 al 1920, fase en que juntament els habitatges més característics del nucli de Sant Corneli (c/Santa Bàrbara 2, 3, 4, 6, i els tres blocs de tres plantes del c/Porvenir) definirien aquesta etapa com de configuració definitiva de la colònia.
Consta que entre els anys 1944 al 1955 s'instal·là servei d'aigua corrent, a partir del gran dipòsit proper a l'església, de la font i del safareig; no sabem si també en aquest moment s'instal·là aigua corrent a la zona dels Tilos, hem de pensar que sí, tot i que potser la font del safareig dels Tilos és de construcció dels anys 60. La colònia continuaria creixent a la zona del nucli de Sant Corneli, amb els edificis del carrer Santa Cecília.
