Ruïnes d'un antic mas
Guardiola de Berguedà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
A escassos metres de la casa de Cal Companyó i prop d'un prat emprat com a terreny d'acampada (Coma de Cal Companyó) hi ha les ruïnes d'aquest mas de difícil identificació. Es tracta de les ruïnes d'una estructura de planta més aviat rectangular amb una orientació de sud a nord i realitzada amb murs de 60 cm d'ample amb aparell de carreus de pedra, units amb argila. Conserva tant sols una única filada. Sembla que aquesta construcció hauria tingut com a mínim tres cossos més ja que cap a la banda sud s'estenen altres construccions. Cal destacar la presència d'una mena de recipient rectangular adossat a la part interna de la paret de tramuntana i delimitada per pedres ben treballades. Aquest element de difícil identificació l'hauríem de relacionar amb algun tipus de premsa , o trull ja que al costat de la casa s'ha pogut trobar un contrapès de premsa. Tot l'àmbit està cobert de vegetació i també de runa, però, tot i així les estructures es poden identificar de forma clara.
Aquest màs sembla correspondre en un màs d'orígen medieval similar als conservats a Vilosiu (TM. De Cercs) i altres llocs de la comarca del Berguedà.
Història
Les cases de la vall de Brocà "vallis Huchrenanesis" o "Bucarannesis" apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de l'acta de consagració del monestir. Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten a través de la documentació del monestir de Sant Llorenç i la veïna parròquia de Sant Miquel de Sant Llorenç. Segons els autors aquesta vall no sols incorporava la vall del Bastareny "rivo Bastanside" sino que s'estenia a l'est incorporant també part de la vall de Lillet amb les zones de Gavarrós i Pardinella i a l'oest amb les zones de Gréixer i al sud fins a la riera de Saldes o riu d'Eina amb els vilatges de Les Llenes. La documentació del monestir (docs ACA monacals d'hisenda. Vol 801, 100 r) segons Bolós s'esmenta la donació d'una vinya prop de Sant Martí de Brocà i sota el vilar "d'Osorneu". Aquest vilar de dificil identificació o bé es podria relacionar amb aquest mas o bé amb la zona de Rotllan. Aquest vilar "d'Osorneu" torna a aparèixer en un altre document. Aquesta vegada dins el mateix volum 801 i pàg 954. (ACA monacals d'Hisenda. Vol. 801, 954) on comenta que un tal Guifrè dona a Sant Llorenç. Una peça de terra i dues vinyes amb llurs arbres a la vall de Brocà i al vilar d'Osorneu al lloc de Delapart i Derano. No sabem doncs on seria aquest mas ni aquesta vinya tot i que hom creu que serien al lloc esmentat. Documentació posterior pertanyent a la vila de Bagà i les seves baronies no ens esmenta en cap moment aquest lloc, donant a entendre que o bé hauria canviat la seva denominació o tanmateix hauria desaparegut. Sembla que l'abandó d'aquest mas i molts altres que hem pogut documentar en aquest treball es produí al llarg de la baixa edat mitjana arran de la cris baix medieval, la fi del règim feudal i la pesta negra (1348) que significà una pèrdua de les zones rurals i un aflorament de les zones urbanes. En el cas de la vall de Brocà aquest despoblament es fa ben eficaç ja que moltes de les masies que subsisteixen i sobreviuen la pesta canvien de nom a l'era moderna. A tall d'exemple la propera casa de Cal Companyó (antiga casa de la vall) al cadastre de Brocà del 1729-1740 esmenta ja el nom de Cal Companyó que ens arribarà fins als nostres dies.
Bibliografia
BOLÓS i MASCLANS, J; PAGÈS. M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Barcelona. Artestudi. P-76.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. I i II. ACA. Bagà. Monacals d'Hisenda. Vol. 801
