Rovanyà
Balenyà

    Osona
    Camí de Rovanyà

    Coordenades:

    41.80966
    2.22623
    435727
    4628933
    Número de fitxa
    08017 - 46
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIV-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    000607700DG32H0001YK
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.

    Rovanyà és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. De la casa primitiva en resta un pany de paret amb una obertura, actualment situats a l'interior. Durant el segle XIX va ampliar-se la casa del segle XVI amb la construcció d'un cos al sector de mestral i de gregal, que ocupen la part lateral i posterior de la casa.

    És un edifici de planta en forma de "L". Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està parcialment tapat per un volum que va adossar-se posteriorment. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita amb un escut on hi consta l'anagrama IHS, la data "1580" i una creu, tot i que la inscripció central no pot llegir-se perquè es troba erosionada. Al pis hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada, de les mateixes característiques que el que hi ha a l'extrem de la façana de xaloc. La resta d'obertures de la masia són amb llinda de fusta o d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb un dels angles de carreus escairats vistos. A l'entorn de la casa hi ha diversos cossos annexes, alguns de factura moderna, entre els que n'hi ha un fet parcialment de tàpia.

    La referència més antiga a l'indret de Rovanyà es remunta a l'any 1025, quan consta l'apèndix de "Roangano" en motiu de la venda d'una peça de terra. Al segle XIV era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Probablement quedà deshabitat durant la crisi baixmedieval, ja que als fogatges de 1497 i 1553 no hi consta. Al cadastre de 1756 hi consta com a propietari Josep Sors, terratinent de Centelles. A mitjans del segle XIX els límits parroquials van modificar-se, on trobem que el mas Rovanyà formava part de la parròquia de Santa Coloma de Centelles.

    ORDEIG, R. (2000). Diplomatari de la Catedral de Vic. Segle XI. Fascicle primer. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs i Publicacions de l'Arxiu i Biblioteca Episcopals.
    PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles.