Roureda de la Font del pagesos Casserres

    Berguedà
    Font dels pagesos, Ctra. 4131 PK 7
    A 250 metres de la zona esportiva en direcció a l'Espunyola
    637

    Coordenades:

    42.0139
    1.82773
    402936
    4651984
    08049-53
    Patrimoni natural
    Zona d'interès
    Bo
    Inexistent
    Fàcil
    Lúdic
    Privada
    08048A00400153
    Jordi Montlló Bolart

    Roureda del gènere Quercus que domina el paratge de la Font dels Pagesos, amb un sotabosc majoritàriament net, amb predominança d'estrat herbaci i algun arbust com arç blanc (Crataegus monogyna). La volta de canó de la majoria dels troncs mesurats oscil·len entre 2,3 i 3 m de diàmetre, per una alçada d'entre 20 i 25 m. Les fulles són mitjanes o petites, de blanques a suboriàcies, marcescents, de obovades a oblongoel·líptiques, amb els lòbuls profunds i obtusos. El fruit anomenat gla és llarg i ovoide, amb el peduncle curt o absent.

    La pràctica forestal d'afavorir els pins en detriment de roures i alzines, comunitats naturals d'aquestes terres juntament amb la capacitat que té el pi per colonitzar ràpidament els antics conreus són unes de les causes principals de la desaparició de les rouredes. Els focs de l'any 1994 no semblen haver afectat gaire aquesta roureda centenària que tot i que no és de grans dimensions hem de destacar pel seu bon estat de conservació.

    La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar.
    El roure és símbol de força en moltes cultures. Sense anar més lluny, nosaltres emprem l'expressió "fort com un roure" En la tradició escandinava, el Déu Vainamoinen, va crear els roures per tal de donar ombra i aixopluc als ocells. Aquesta roureda va inspirar l'any 1975, al poeta Ignasi Puig (1995):
    Roures de braços estesos
    com els d'un fornit gegant
    que té la font dels Pagesos.
    Que amb el seu rajolinet
    el peu del marge ajaguda
    generosa i complaguda,
    dóna veure al qui té set.
    Al grup de roures frondós
    acull també els ocellets,
    mescla d'ombra i refilets
    que convida a dolç repòs.
    Tot un perfum de natura
    i de plàcid benestar
    dóna goig de respirar
    la silvestre aroma pura
    Si voleu quedar sorpresos
    d'aquest lloc tan pintoresc
    aneu-hi que s'està fresc
    allà a la Font dels Pagesos.

    MASCLANS I RIVÉS, F. (1958) Guia per a conèixer els arbres. Barcelona. Ed. Montblanc-Martin.
    PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
    PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.