Roure del Gorg de Sant Joan
Casserres
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Arbre de dimensions monumentals de més de 350 anys que es troba a mà dreta un cop travessada la passera de la riera de Clarà a cinquanta metres del gorg de Sant Joan. És un roure de grans proporcions (17 m d'alçària per 4 m de volt de canó i 15 m de diàmetre de capçada). El tronc és recte, amb l'escorça clavellada i mesura 2,10 m d'alçada; a partir d'aquí es bifurca en quatre branques de grans dimensions, molt ben proporcionades, que van conformant la capçada.
Pertany a l'espècie Quercus faginea. Les fulles són petites, ovades, dentades i turmentoses al revers. La capçada es va veure afectada pels virulents incendis de l'any 1994, però amb el pas dels anys s'ha anat refent.
L' indret on es troba és d'un gran valor paisatgístic i històric. Per un costat, no gaire lluny hi ha el Serrat de Terracuques i el camí Cardener de Gironella. Per l'altre, el gorg de Sant Joan, a la riera de Clarà on hi ha les empremtes al terra de la resclosa des de la qual es desviava l'aigua per un canal en direcció a la bassa del molí de Bernadàs.
Història
La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar.
Bibliografia
PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.
