Paratge d'interès paisatgístic que té un interessant gravat antic. Es tracta d'una roca que sobresurt tot formant una petita cinglera al final de l'altiplà anomenat Pla del Mestre, uns 1.000 m al sud-oest del nucli de Sant Mateu. L'indret és especial sobretot perquè té unes esplèndides vistes cap al sud, fins a Montserrat. La roca natural aflora en una superfície d'uns 50 m, en forma d'angle i amb diverses esquerdes. En algun indret d'aquest lloc hi ha gravada a la roca una creu i el que sembla una data. Van ser identificades al final de la dècada de 1980 per Ricard Planas (de les Planes). Posteriorment aquesta zona va patir els incendis forestals i el gravat no ha tornat a ser identificat. Ocupava una superfície no més gran de 5 m2 i deu haver quedat coberta per la vegetació o sota una capa de terra. El gravat (del qual se'n conserva un dibuix) consisteix en uns números: 4 173[8?] i una creu llatina sobre un triangle (que simbolitza el mont Gòlgota). La creu té intercalat un punt a cadascun dels seus angles. Les xifres podrien interpretar-se com la data 1738, però no és ni molt menys un fet evident. També podria tractar-se d'algun altre tipus de referència o marca de terme, i en aquest cas podria tenir una major antiguitat. De fet, aquest punt constitueix el límit sud de l'altiplà de Sant Mateu. Pel que fa al tipus de creu que trobem en el gravat, en alguns casos apareix associada a la simbologia dels templers. Això és interessant perquè l'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi de la presència templera en una zona àmplia a l'entorn de la serra de Castelltallat.
D'altra banda, a pocs metres del massís rocós i entre la vegetació, pel costat de llevant, s'hi observa una filada de pedres que sembla correspondre a la fonamentació d'alguna construcció.
