El 30 de juny de 1914 una notícia del diari La Vanguardia ens parla de la localització d’un crani d’un animal molt gran trobat a la zona del Bareu d’Arenys de Mar. El 2 de juliol la notícia ja especifica que es tracta d’una espècie extingida de rinoceront. Anys després, el 1919, aquestes restes de rinoceront llanut, Coelodonta antiquitatis (Blumenbach, 1803), van passar a formar part del Museu Martorell, integrat actualment dins el Museu de Ciències Naturals de Barcelona del Parc de la Ciutadella. La Junta de Ciències Naturals de Barcelona va adquirir el crani a la casa Can Soler per 375 pessetes.
El director de l’Arxiu Municipal d’Arenys de Mar, consultant els padrons de l’època (1925), ha pogut situar la família Soler que vivien en el número 16 del carrer Bareu. Es tracta de Joan Soler i Ribas, carnisser, que vivia juntament amb la seva dona Josepa Radó i els seus fills Francesc i Isabel. Molt probablement seria aquesta família Soler qui va trobar el crani del rinoceront i qui el va vendre a la Junta de Ciències Naturals, ja que en aquella època la zona al davant d’aquestes cases només hi havia horts. Aquesta informació coincideix amb la notícia de la troballa que diu que el crani es va trobar en un marge d’un camí, a la zona que llavors es denominava Bareu.
El crani que avui forma part de l’exposició permanent del Museu de Ciències Naturals de Barcelona és de gran importància perquè van ser les primeres restes de rinoceront llanut que es van trobar a Catalunya. Aquestes no són les úniques restes paleontològiques d’Arenys de Mar, al Museu de Ciències Naturals també s’hi conserven unes restes d’ullal de mamut, tot i que no tenen la importància de la troballa de l’any 1914.
