Riera de Torrentbò
Sant Vicenç de Montalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La riera de Torrentbò, és un curs fluvial de la comarca del Maresme que s'origina al llogaret de Torrentbò, al municipi d'Arenys de Munt i fa de partió amb els municipis d'Arenys de Munt, d'Arenys de Mar i Caldes d'Estrac i desemboca a la mar Mediterrània amb el nom de Riera de Caldes.
La riera neix de la confluència d'altres cursos d'aigua, que des de fa anys acostumen a baixar secs a excepció dels dies de pluja. Des de ponent, transcorre el torrent de la Font Freda que baixa procedent de la zona més muntanyenca del municipi. Se li afegeix pel vessant hidrogràfic dret, el torrent de la Font de l'Avi i en travessar el llogaret de Torrentbò, pren el topònim.
Pel vessant hidrogràfic esquerre es nodreix d'un altre petit afluent situat al Sot de can Comulada (Arenys de Munt), i passat can Delàs, pel vessant esquerre, del Sot de la Marça, que en altres temps tingué un cabal regular. A partir d'aquí, la riera de Torrentbò fa un gir cap a la dreta i comença a baixar en direcció al mar. Passa per l'antic molí d'en Gibert, del qual en queden algunes restes com una part de la bassa i un cop deixat enrere, canvia de nom per ésser coneguda com la Riera de Caldes.
El tram que transcorre pel municipi de Sant Vicenç de Montalt és bàsicament sense asfalt i s'hi pot circular, ja que comunica amb diverses cases i enllaça amb els municipis veïns. A banda i banda de la llera, en els marges s'hi reprodueix una vegetació de ribera atapeïda, ombrívola, amb presència de roure, alzina, plataner i pi amb un sotabosc espès de plantes enfiladisses com l'heura i l'arítjol. Hi ha presència de canyís i a proximitat de les cases, s'hi pot trobar vegetació al·lòctona procedent dels jardins. Hi ha presència de fauna, amb mamífers com el porc senglar, algun cabirol, toixó i tota mena d'ocells que aprofiten l'espessor que els protegeix per a nidificar.
Història
Les rieres, sots, torrents, torrenteres i rials del Maresme, representen un tret distintiu del paisatge natural i humà de la comarca. En el seu estat natural compleixen no només funcions hidrològiques, sinó també ecològiques i socials. Si es preserva el llit i els marges naturals de les rieres, el desguàs i la canalització de les aigües pluvials circulen sense pressió i s’evita que baixin ràpidament. La funció de recàrrega dels aqüífers es regula de manera natural gràcies a la millor permeabilitat que tenen els materials que constitueixen el llit de rieres i torrents en relació amb el sòl de la resta de la conca i permeten la filtració més o menys ràpida de les aigües que hi circulen. La distribució de sorres i sediments es fa de manera natural al llarg del curs fluvial alhora que es preserven les formes sinuoses del paisatge i la vegetació. Constitueixen un ecosistema propi tant pels boscos de ribera com per la vegetació que creix en els marges i són veritables corredors biològics per a la fauna autòctona que s’hi estableix, nidifica o les utilitza com a pas, ja que connecten zones de muntanya amb zones de conreu i de platja.
Bibliografia
Agència Catalana de l’Aigua (2000). Informe sobre l’estat de desenvolupament i vigència tècnica del Pla Director contra avingudes al Maresme. Document de síntesi. Generalitat de Catalunya.
FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). Història Natural dels Països Catalans. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.
FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS, Josep. «Les Rierades Al Maresme». Atzavara, L’, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747 [Consulta: Consulta: 05-06-2024].
GUTIÉRREZ, j. (1992). Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.
ICGC (2017). Estudi per a la Identificació de Riscos Geològics a Sant Vicenç de Montalt (Maresme). Codi AP-0039/17. Juliol de 20217. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. https://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2025/POUM/DOCUMENTS/3_Annex_1_estudi_riscos_geologics.pdf
PAVÓN, David (2004). El patrimoni hidràulic de la riera de Pineda. La restauració del molí fariner de Can Marquès com a exemple. IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona, p. 91-97.
PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes. Barcelona. Congrés editorial.
RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.
