Riera de Teià
El Masnou
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un jaciment d'època romana que comprendria una vil·la i una necròpolis, situada al costat del ramal de la Via Augusta que comunicava Iluro amb Baetulo.
Les primeres referències documentals són de l'any 1860 arrel de les troballes d'opus signinum, un sepulcre de teules i dos fragments de Terra Sigil·lada. L'any 1912 les obres del mas Can Mitre van posar al descobert una necròpolis. L'any 1975 amb motiu de l'extracció de sorres de la riera van permetre documentar murs de 50 cm d'amplada, un fust de columna i material ceràmic divers ( ceràmica comuna ibèrica, campaniana, terra sigil·lada, àmfora, etc.).
Vistos aquests antecedents, l'any 1990, amb motiu de la urbanització de la zona es van fer unes excavacions arqueològiques d'urgència que posaren al descobert un sector d'habitacions i una necròpolis amb 13 tombes des del segle IV fins el VII dC.. L'àrea d'habitacions documentada semblava correspondre a la part rústica de la vil·la.
Història
Documentat des de l'any 1860. L'any 1912 les obres de Can Mitre confirmaren la presència d'un jaciment. Fins l'any 1975 no es tornen a tenir notícies de troballes. Aquest cop fou l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar que documentà fortuïtament la troballa d'estructures i materials arqueològics i els publicà. Finalment, l'any 1990 es fa una modesta intervenció d'urgència que confirma la importància del jaciment, però actualment no hi ha cap resta visible i gran part està destruït.
Bibliografia
ALVAREZ, J. (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià, dins Full informatiu de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar.
ALVAREZ, J. i RAMIREZ, J. (1980). Una fíbula romana en la riera de Teià, dins Butlletí de l'AECC, núm. 7. Premià de Mar.
BURÉS, L. i CARRERAS, N. (1993). La vil·la i la necròpoli de la Riera de Teià (El Masnou, Maresme), dins Puig Castellar, núm. 5. Santa Coloma de Gramenet.
Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II.
GORGES, J. G. (1979). Les villes hispano-romaines: inventaire et problemathique archeològique. Paris.
LLANAS, J. (1977). Retses romanes al Palmar Hotel de Premià de Mar, dins Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 1 . Mataró.
MIRÓ, J. (1988). La producción de ánforas romanas en Catalunya: un estudio sobre el comercio del vino de la tarraconense: siglos I aC - I dC. Oxford.
MIRÓ, J. (1982).La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi, dins Laietania, núm. 2-3. Mataró.
OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró.
PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró.
SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.
SANMARTÍ, J. (1987). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona.
