Riera de Nespres
Mura

    Bages
    Mura
    Emplaçament
    Mura

    Coordenades:

    41.69908
    1.9768
    414862
    4616872
    Número de fitxa
    08139-201
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Regular
    Es fan abocaments de cases a la riera.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Pública
    ACA
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    La riera de Nespres neix una mica més amunt de les sorgències conegudes com Els Caus de Mura, on reb el nom de riera d'Estenalles, i més avall, el nom de riera de Nespres (Nèspola) al seu pas del municipi, mentre que al terme de Rocafort reb el nom de riera de Mura. L'acció erosiva actual de l'aigua sobre la roca que configura el seu llit ha donat lloc a un singular relleu, amb cavitats. Es tracta d'un corrent d'aigua que depén molt de la pluja, tot i que generalment tot l'any té aigua. Degut a l'estructura rocosa del seu llit ha hagut diferents aiguats en èpoques de pluges fortes que han afectat a edificacions properes, com el de l'any 1962 que es va endur els molins de can Mas, Melses i Faure, a més del dos aqüeductes que travessaven la riera al poble.

    La utilització de la riera es remunta documentalment a l'Edat Mitjana, quan els molins edificats al costat utilitzaven l'impuls de l'aigua. El molí del mig és una de les edificacions més antigues de Mura, que ja surt documentada a principis del segle XI. En "l'Spèculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt" (inventari de les escriptures de vendes i drets dels monestir) hi ha un document de l'any 1055 on consta una concessió feta per l'Abat del monestir d'una casa amb hort, colomer, molí, trull, terres i vinyes, que es troba al costat del riu Nèspola. És aquesta la primera vegada que s'esemnta la riera de Nèpola, al costat de la qual es va edificar la sagrera de Mura a l'entorn de l'església parroquial a partir del segle X. La riera també ha proporcionat moviment a altres molins: el de can Mas, el molí del Melses, el del Faure.