La Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'est, neix al vessant sud dels Rasos de Tubau a partir d'una colla de torrents repartits entre Sant Jaume de Frontanyà -al Berguedà) i Viladonja - Ripollès- i, després de captar les aigües dels termes de Borredà, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, desemboca al riu Llobregat prop de la colònia de cal Riera (Puig-reig). La superfície de la seva conca és de 173 km2 i té un recorregut aproximat d'uns 47 km. Al seu pas pel terme municipal de Borredà s'alimenta dels torrents de Comià, Roma, Camp de la Pinosa (o de Salselles) a l'esquerra i el torrents del Collet de les Comes, de Boatella, del Camp de Boatella i de Forcons a la dreta. Des del punt de vista orogràfic la riera presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu. A la vall alta del riu Merlès hi destaquen els boscos mediterranis amb boscos de pi roig, pinassa i roures joves; quan a fauna hi destaca, de manera molt notable, la presència de la papallona nocturna "Graellsia isabellae" i per contra cal esmentar la gairebé total desaparició del crac de riu, en altre temps molt comú al llarg de tota la riera. El barb i la bagra són els peixos característics de la riera de Merlès tot i que des de fa anys s'hi ha introduït la truita irisada, d'origen americà, introduïda per a la pràctica de la pesca esportiva. Quan a amfibis hi destaca el tritó pirinenc, la salamandra., el còtil, el grapal comú, la granota verda, la reineta i el grapalet pigallat. L'escurço, el llangardaix i les serps verda, blanca i llisa són els rèptils més abundants.
