Curs fluvial que neix al municipi d'Orpí i travessa el veí municipi de Carme, del qual rep el nom. Un cop passat el tram conegut com a Esplugues de Carme, la riera avança en direcció nord i serveix com a afrontació entre els terme municipals de Carme i la Torre de Claramunt, seguint la direcció de la crta. BV-2131 entre Carme i la Pobla de Claramunt, entre el km. 2,5 fins al 0,8, aproximàdament. A partir d'aquest punt la riera continua fins a desgüassar al riu Anoia, ja en terme de la Pobla de Claramunt. Pel que fa al terme de La Torre de Claramunt, la riera marca el límit de ponent del municipi. Es tracta d'un curs fluvial i contínu al llarg de l'any, tot i que s'amplia o redueix en funció de la pluviometria estacional. El curs continu ha permés la instal·lació de nombroses indústries que tradicionalment han aprofitat la força de les seves aigües. Al seu pas pel municipi de la Torre de Claramunt, destaquen les indústries papereres del molins del Roio i Cal Patera. La permanència d'uns cabals mínims i l'aparició de basses alternant amb zones d'aigües més ràpides possibilita la presència de comunitats de peixos autòctons com el barb cuaroig i la bagra, així com d'altres espècies introduïdes com la carpa o el carpí vermell. També es poden localitzar anfibis com el gripau comú, el gripau corredor, la granota verda, el tòtil, la salamandra, rèptils com la tortuga d'aigua o la serp de collaret. El pas de la riera de Carme genera al seu entorn una vegetació de ribera formada per salzedes, pollancreres i vernedes. La verneda és un bosc típic de torrents i del curs alt i mig dels rius. Es troben a les riberes allà on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa) acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i de l'om (Ulmus minor). A l'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La pollancreda (Populus nigra) es troba a prop dels marges, on el nivell freàtic és molt alt. L'estrat arbustiu està dominat pels esbarzers (Rubus ulmifolius) i l'arç blanc (Crataegus monogyna).
