Riera de Carme
Orpí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La Riera de Carme és l'afluent més llarg del riu Anoia i és d'aigua fresca i clara. El seu naixement es troba al Coll d'Esblada, i es troba a 20 quilòmetres del punt de desembocadura en línia recta. El seu recorregut és de 22 quilòmetres en total. Passa per Miralles, Santa Càndia i Carme. Les seves principals fonts són els afloraments de l'aqüífer Carme-Capellades, que té una extensió subterrània de 157 km². Al llarg del riu trobem des de trams de basses fins a zones d'aigües més ràpides, fet que ha permès, per exemple, la formació dels Gorgs de Santa Càndia o, al contrari, planes al·luvials amb vinyes, camps i arbredes. Pel que fa a la fauna trobem: una gran diversitat de peixos, com els autòctons barb cua-roig i bagra; amfibis, com la granota verda o la salamandra i rèptils com la tortuga d'aigua o la serp de collaret. El bosc de ribera, a banda i banda de la riera, és frondós i s'hi troben més de 40 espècies diferents llenyoses. Creix aprofitant l'aigua subterrània i dels vessants. Destaquen formacions com les salzedes de sarga, les omedes amb heura i alberedes litorals. A la riba podem trobar canyissars i bogars, que formen petits aiguamolls. Aquest bosc forma una galeria ombrívola que fa possible que hi trobem herbes florides, bolets i falgueres. Al llarg del seu recorregut s'hi localitzen onze molins paperers, quatre dels quals pertanyen al terme d'Orpí. La riera de Carme forma part del PEIN Sistema Prelitoral Central (PRC 107).
Història
Fins al segle XVIII, la riera de Carme era coneguda amb el nom de riera de Noya o d'Anoia, i actualment també es coneix amb el nom de Riera de Miralles. Durant segles al seu entorn es van construir molins de diferents característiques, sobretot paperers, així com indústries d'explotació d'aigua. Actualment és coneguda pels seus gorgs i barrancs que s'utilitzen per activitats vinculades amb l'oci. Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.
Bibliografia
REBOLLAR MARTÍ, MARTA (2014). La qualitat de l'aigua de la Riera de Carme. Treball de recerca sense publicar.
