Cal Cundo

Orpí

La història de Cal Cundo va lligada a dos moments processos industrials diferents: Com a molí paperer i com a manantial d'aigua.
Del molí paperer ens queda visible l'edifici situat a l'est del conjunt, que tot i certes modificacions encara conserva en les façanes les finestres de l'assecador de paper.
Bartomeu Costas fou el seu fundador aproximadament a mitjans del s. XIX, però no descartem que prèviament hi hagués hagut algun altre molí paperer o bataner. Aquest consta com a propietari ja el 1853 i data que ens aproxima a la de 1851 que hi trobem a l'entrada. Continuà sent el propietari fins a inicis del s. XX, quan es adquirit per Joan Forn Tomàs. El molí continuarà funcionat fins ben entrada la Guerra Civil per la mateixa familia.
Tot i això a partir de 1925 entra en joc un altre punt important de la història de Cal Cundo. Antoni Artés fou el fundador de l'empresa Aigües Artés i l'artífex de la compra de la finca de Cal Cundo l'any 1925, data a partir de la qual es portaria a terme un nou projecte d'abastament d'aigua a la ciutat d'Igualada.
Antoni Artés va néixer l'any 1853 a Santa Coloma de Gramenet, fou un home emprenedor que es va buscar la vida des de jove i que formà el seu caràcter i ambició empresarial per si mateix, ja que era fill d'una família que s'havia dedicat durant tota la seva vida a pagès. Aquest esperit emprenedor es veu reflexat en la importància que va assolir com a empresari Igualadí i català, dedicant-se al camp de l'obra pública i sent l'home que va fer possible la portada del ferrocarril a Igualada a més del fundador de l'empresa que actualment segueix mantenint el seu cognom.
Es traslladà a Igualada per motius de salut de la seva esposa Carme Verdaguer i s'instal·là a la casa coneguda com a Torre de l'Artés. L'any 1897 va canalitzar l'aigua que havia trobat en una deu situada prop del trencall de la Tossa fins a la torre Artés, fet que suposaria l'inici de la seva inclinació empresarial cap a l'explotació d'aigües. Desprès d'adquirir la propietat de diverses finques juntament amb les seves aigües, l'any 1901 decideix efectuar el primer projecte que donaria abastament potable a Igualada.
Finalment l'any 1925 decideix donar efectivitat a un ambiciós projecte que suposaria l'augment del cabal de la ciutat a partir de la compra de Cal Cundo, tot i això finalment va morir l'any 1927 sense poder realitzar aquest projecte.
El projecte que va empènyer a Antoni Artés a adquirir la finca de Cal Cundo va ser finalment realitzat per la seva filla i el seu gendre, Salvador Murt i Rosa Artés, hereus del patrimoni empresarial d'Antoni Artés.
Els nous administradors d'Aigües Artés van continuar la tasca del fundador, que havia excavat diversos pous i havia instal·lat mines a Cal Cundo per aconseguir la major explotació possible de les aigües de l'Obaga de Cal Cundo o també anomenades manantials de les fonts de Creixent. Tot i això, al mateix temps que Antoni Artés proposava aquest projecte ho feia també la família Homs, propietària de les aigües de Santa Càndia i promotora d'un projecte que pretenia assolir el mateix objectiu, el resultat de les obres i excavació de pous a Cal Cundo va ser la justificació d'un cabal prou abundant com per iniciar les obres que canalitzarien les aigües des de Can Bou fins a Igualada, fet que representà la victòria de l'empresa Artés. Tot i això, la portada d'aigües s'havia projectat per l'any de la compra de la finca i no fou fins set anys més tard (com a conseqüència dels aldarulls i protestes que la gent d'Orpí havia organitzat en contra del projecte) quan es va poder aconseguir fer-ho possible. Les obres es van finalitzar l'any 1934 quan el projecte va esdevenir efectiu i la conducció d'aigua va entrar en funcionament.